Primàries del Partit Demòcrata
El vell Bernie
Sanders és un home amb un profund sentit de la justícia social i l'equitat
zentauroepp52490195 democratic presidential candidates sen bernie sanders i vt200226185932 /
Bernie Sanders, aquesta vegada sí, podria ser el primer aspirant socialdemòcrata a la presidència dels Estats Units. Precisament per enfrontar-se al president més estrambòtic que mai ha tingut Amèrica del Nord. Donald Trump és l’expressió més populista d’un fenomen global que està sacsejant totes les democràcies, com Salvini a Itàlia. Bolsonaro al Brasil. O Boris Johnson al Regne Unit. Com aquesta dreta espanyola que ha tingut en Albert Rivera un alumne avantatjat. I fins i tot a Catalunya, doncs sí, on el populisme ha avançat, fins i tot en les files d’un sector de l’independentisme.
La victòria a Califòrnia, que anteriorment se li va resistir, és indicativa del progrés de l’aspirant demòcrata i de les seves opcions. Obama va ser un canvi significatiu, també pel color de la pell. Però Sanders va molt més enllà. Sanders és el primer candidat a la presidència de la primera potència mundial que es declara socialista i s’assembla a un socialdemòcrata europeu. I no nominalment. Res a veure amb Felipe González. Potser més amb Zapatero. A més, és jueu, però això no li impedeix assenyalar Netanyahu com un extremista.
Sanders presidiria la nació més poderosa del món com a octogenari. El de Vermont suma ja 78 primaveres i el mandat presidencial és per a quatre anys. El més longeu que tenim a Catalunya és Ernest Maragall, una mica més jove. Aquí un dels flancs d’atac al veterà polític català, en les encara recents eleccions municipals, va ser la seva edat. No és el cas de Sanders, a qui estan qüestionant per esquerrà confés. Tampoc del renascut Biden, rival de Sanders i de la mateixa edat, representant de l’‘establishment’ demòcrata. Tot i que també és cert que Maragall no va ser desallotjat de l’alcaldia per la seva edat si no per republicà i independentista. Per això Colau és alcaldessa. Gràcies al recolzament d’una dreta finançada pels ‘fons voltor’.
Els adversaris de Sanders qüestionen la seva falta de centralitat. Però això és el mateix que deien els detractors de Trump al Partit Republicà fa quatre anys, que la seva elecció regalaria la presidència a Hillary Clinton. I ja hem vist què va passar. Trump va fer fora Clinton, clarament. Malgrat perdre en vot popular, va guanyar en 30 dels 50 estats.
Vaig descobrir Bernie Sanders llegint el seu discurs maratonià al Senat. Vuit hores, vuit. Cert que es repetia com un lloro. El que no treu que hi reconegués un home amb un profund sentit de la justícia social i l’equitat. Sanders va deixar en evidència la reforma que promovia l’Administració d’Obama-Biden d’exempcions fiscals als rics. Brillant. La seva defensa de la sanitat pública i universal em sembla demolidora en un país on la gent s’arruïna lluitant contra malalties que a Catalunya assumeix íntegrament la sanitat pública. La meva mare ha passat per quatre càncers. Bellvitge ho va assumir tot. Als Estats Units potser tota la família estaria en la ruïna o amb la casa subhipotecada.
Al seu dia, davant de Clinton, Sanders va proclamar: «Si ens mantenim units i no permetem als Trump del món que ens divideixin, podem garantir la sanitat per a tot el món com un dret, podem fer que l’educació secundària i universitària sigui gratuïta, podem liderar el món a transformar el nostre sistema d’energies i combatre el canvi climàtic, podem canviar el sistema econòmic i que la gent pagui uns impostos justos. I ho podem fer si la gent s’aixeca, lluita i crea un Govern que treballi per a tothom i no només per a l’1%». ¡Tant de bo!
