GOVERN DE COALICIÓ
Somiar en vers, discrepar en prosa
La lleu cotilla de l'acord de coalició limita els estralls previsibles i deixa l'oposició, aliena i pròpia, amb la mel a la palma de les mans.
zentauroepp52189395 graf6859 quintos de mora castilla la mancha 8 2 2020 la200304191629 /
Quan no teníem Govern, molts afirmàvem que a Espanya no hi havia cultura de coalició, no dic desitjos, que menys. Avui podem continuar afirmant que ni n’hi havia ni n’hi ha; no en els coalitzats, menys en els observadors de la coalició.
En les cultures acostumades a tan constitucional manera d’entendre el pluralisme és normal que es produeixin mirades de reüll entre els coalitzats, mirades assassines des de l’oposició, política i mediàtica, i mirades curtes i llargues entre els que governen. I gelosia, és clar, entre oposats i més entre afins. La tensió més greu és entre que la coalició esclati i que perduri.
Fins ara, quan amb prou feines comptem 100 dies de cortesia, ja s’han produït temptatives elevades a la categoria de crisis de Govern. La primera podem dir que ha sigut ideològica. El petit mira de reüll i nota que en un tema tan sensible com la immigració el soci gran es deixa anar i interpreta amb alegria la sentència del Tribunal d’Estrasburg, celebra la seva visió de les ‘devolucions en calent’ i, clar, a raó de la seva ideologia i de la seva clientela, Podem no ho pot consentir. Però, curiós, la lleu cotilla de l’acord de coalició limita els estralls previsibles i deixa l’oposició, aliena i pròpia, amb la mel a la palma de les mans.
No obstant, l’insomni no ha aparegut en el que és fonamental. Pedro Sánchez dorm com un tronc perquè Podem trava les posicions governamentals amb Catalunya i fins i tot guarda les maneres en situacions compromeses, sigui en política exterior, sigui en el suport de decisions discutides, com el nomenament de la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado.
La llei de llibertat sexual grinyola entre els coalitzats. I no es podria dir que no hi hagi un consens generalitzat a aprovar-la, però xoquen els poders subterranis, els clients i els díscols. També els excessos verbals, un dels convidats indesitjables en tota coalició. De voluntat d’una llei tal n’hi ha, de fer-ho bé també. Una bona llei –ho notem amb la ‘llei mordassa’ i la seva interpretació recent, ‘sui generis’, per part de policies i guàrdies civils– ha de perseguir els seus objectius, però a més ajustar-se a dret i ser compartida. No està malament que la tècnica jurídica sigui tinguda en compte. No és el mateix una assemblea de propis ideològics i gent de la teva colla per legislar per a tothom.
Sense alternativa
No crec que la sang arribi a la font de Neptú –i això que és costa avall del Congrés–. Estar en un Govern estova els senys i es tendeix a pixar enfora. Competir entre coalitzats és normal, que algun s'endugui el gat a l’aigua també, però el transcendent és que el Govern duri i més quan a l’altre costat de la finestra amb prou feines hi ha alternatives, per no dir que dolentíssimes. Potser després de les eleccions basques i gallegues –més després de les catalanes– tot canviarà, però és aviat.
Notícies relacionadesL’objectiu de tota coalició és seguir –mireu Alemanya–, millorar si es pot, renyar per no confondre’s ni ser confosos. En qualsevol cas, discrepar molt però al final de la legislatura.
L’última no és greu, en tot cas una lliçó a aprendre. Ho va dir Mario Cuomo, exgovernador de Nova York: «Es fa campanya en vers, però s’ha de governar en prosa».
