Autocrítica de Setién i embolics per resoldre

L’entrenador del FC Barcelona, Quique Setién, ha trencat la pràctica, establerta des l’arribada de Pep Guardiola, i a la qual la resta de responsables de la banqueta blaugrana que l’han succeït es van acomodar, de no oferir entrevistes més enllà dels mitjans oficials del club. I ha mantingut la seva disposició a contestar les preguntes dels periodistes, com ho fa en l’entrevista que publica EL PERIÓDICO, també en un moment d’angoixa, tant per a l’equip com per a la institució.

Setién desmenteix, en el transcurs d’una llarga conversa, que hi hagi una relació tensa entre la plantilla i el seu equip tècnic. Fins i tot després de l’episodi de les crítiques irades als jugadors per part del seu segon, Eder Sarabia, durant el clàssic. Setién fa autocrítica i admet que els tècnics han demanat excuses a la plantilla i al club per la falta d’autocontrol, però també reclama que s’erradiqui la possibilitat que una càmera pugui captar amb detall què passa a la banda durant un partit. Una reclamació, en la qual no està sol, que suposaria una condició injustificada a la informació esportiva –com ha demostrat el bàsquet, la comunicació entre l’entrenador i els jugadors forma part del joc i de l’espectacle– i obriria perilloses derivacions sobre quins esdeveniments, esportius o extraesportius, es podrien mostrar i quins no.

Però la veritable crisi a la qual s’enfronta el president Josep Maria Bartomeu no és la relació entrenador-plantilla, ni tan sols l’impacte que ha tingut Setién en els seus primers 50 dies com a entrenador sobre el joc de l’equip. És que la reivindicació de les senyes d’identitat del futbol de possessió i combinació no han anat acompanyada ni dels resultats ni de l’aplaudiment de la grada. La insatisfacció de la plantilla amb la mala planificació d’aquesta temporada, la cada vegada més evident necessitat de renovació d’una plantilla veterana, l’encara no resolta crisi per les campanyes de descrèdit digital a càrrec d’una empresa contractada pel club, i la necessitat de definir la viabilitat del projecte de l’Espai Barça  són reptes molt més grans que la incomoditat per veure transcrit en una pantalla el que es diu a la banqueta.