De la 'llei Wert' a la 'llei Celaá'

Un dels objectius polítics del Govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem era la pràctica liquidació de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), el text aprovat el 2013 pel PP que popularment s’ha conegut com a ‘llei Wert’, pel polèmic ministre que va reformar les dues lleis socialistes anteriors, la LOGSE i la LOE. Finalment, la ministra d’educació socialista Isabel Celaá ha portat al Consell de Ministres un text que no difereix del que ja al seu dia, fa un any, va promoure el PSOE i que va haver d’interrompre la seva via parlamentària per la convocatòria electoral. En línies generals, la nova llei –LOMLOE, llei orgànica de modificació de la LOE– preveu acabar amb els traços fonamentals que va introduir la legislació anterior, com les revàlides al final de les etapes de l’ESO i del batxillerat, la promoció dels concerts amb centres privats que practicaven la segregació o l’establiment d’assignatures troncals fixades per l’Estat.

El concepte que el PP va voler implantar amb la LOMCE era el d’establir una homogeneïtzació centralista de l’ensenyament, la segregació de l’alumnat, la introducció de criteris ideològics conservadors i la disminució del poder dels consells escolars. Ara, el text aprovat pel Govern redueix notablement el pes de l’assignatura de religió, contempla mesures per combatre la segregació escolar i reconeix les competències sobre el currículum de les autonomies amb una llengua cooficial. La part referida als centres amb concert educatiu és una de les més rellevants, per tal com protegeix les decisions preses per governs autonòmics (en el cas de Catalunya, Educació ha anunciat que retirarà el concert a les escoles que separin per sexes) i aposta per una regulació dels processos d’inscripció i matriculació que incorpora criteris socioeconòmics per pal·liar les desigualtats i fa totes les escoles sufragades amb fons públics corresponsables de l’atenció als alumnes amb necessitats educatives especials. La que podria ser coneguda com a ‘llei Celaá’ flexibilitza la normativa de superació de curs a l’ESO, cosa que hauria de disminuir la taxa de repetició i fracàs escolar.

Al marge de la valoració del contingut del projecte de llei, hi és subjacent un altre problema. Aquesta serà la vuitena llei orgànica d’educació des del final del franquisme. El marc legislatiu de l’educació a Espanya ha sigut canviant i, en general, massa deutor dels interessos polítics per sobre de les necessitats estrictament acadèmiques. Perquè la tasca dels docents no quedi constantment condicionada per la provisionalitat permanent del marc legal, seria necessari un pacte d’Estat com el que fa 10 anys va proposar (i no va aconseguir firmar) el ministre Ángel Gabilondo. Un pacte per l’educació per dotar d’estabilitat el sistema, amb la intenció que estigui –no necessàriament en les polítiques educatives concretes que obeeixin a les diferents prioritats de les successives majories socials, electorals i de govern, però sí almenys en la seva estructura bàsica– per sobre dels vaivens electorals.