Tant de bo no hàgim de sortir demà

Un any més els carrers de moltes ciutats viuen un 8 de març i es tenyeixen de morat, el color d’una reivindicació tan justa com treballosa: la igualtat entre dones i homes. Sense més ni més. Igualtat al carrer, en la família i a la feina, tant en les oportunitats i expectatives laborals com en el sou. Igualtat en el tracte entre les persones perquè l’impacte en la vida de les dones de les petites o grans injustícies, que es continuen colant pel tamís dels prejudicis, desapareguin més aviat que tard.

Des d’EL PERIÓDICO hem emprès el projecte Nosaltres, que recull les veus de dones de rellevància pública. Totes elles han relatat les seves vivències i pensaments més íntims relacionats tant amb les seves carreres professionals com amb la seva esfera més personal, compartint les experiències i dificultats que han hagut de superar. Artistes, dirigents polítiques i professionals com María Blasco, Fuencisla Clemares, Ada Colau, Isabel Coixet, Meritxell Batet, Carme Ruscalleda, Gisela, Sandra Sabatés, Laia Palau o María Gámez, són alguns dels testimonis. ¿Ha sentit por pel carrer?, ¿conviu amb micromasclismes en el dia a dia?, ¿l’han pressionat per tenir fills?, ¿s’ha sentit assetjada alguna vegada?, són alguns dels interrogants plantejats.

Situar les persones en el centre

Des de les pàgines d’aquest diari provem de situar les persones al centre, un eix sobre el qual pivota la nostra manera de veure el món. Creiem en una societat que es dirigeix cap a la igualtat i que ha de continuar esquivant els obstacles que queden pel camí. Som un diari de progrés i permeable a les inquietuds dels qui ens escullen per informar-se. Precisament per això som al costat de les dones i, sumant esforços i sense excloure ningú, podem contribuir a transformar la realitat.

La vicepresidenta del Govern Nadia Calviño, que ha participat en la nostra iniciativa, és conscient de quanta feina queda per fer però envia un missatge d’optimisme. S’han fet passos importants en el nostre país, com va ser la llei contra la violència de gènere, que ens ha situat a l’avantguarda d’Europa, o l’actual avantprojecte de llei de llibertat sexual.

No obstant això, malgrat els avenços que es van registrant, la desigualtat, de vegades subtil, persisteix en moltíssims aspectes del dia a dia. El biaix de gènere afecta fins i tot la salut: molts assajos clínics es desenvolupen prenent com a base majoritàriament subjectes homes i, com a conseqüència, els fàrmacs són més eficaços en els homes. Un altre exemple sobre seguretat al volant: fa uns anys es va alertar que moltes proves de seguretat només es basaven en dades obtingudes a través d’impactes realitzats amb maniquins d’anatomia masculina. Són només una petita mostra de com el món es construeix des d’una perspectiva eminentment masculina.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

És imprescindible una mirada de gènere. L’erradicació de la discriminació no s’aconseguirà només per mitjà de canvis legislatius. És necessari trencar esquemes mentals, començant per l’educació de les generacions que agafaran el relleu. No obstant, certes maneres d’entendre el paper de la dona en la nostra societat projecten una imatge tan atàvica com allunyada de la realitat i oferiran així als més joves exemples pèssims en els quals reflectir-se.

Que les dones aconsegueixin cada vegada amb més freqüència llocs de responsabilitat és important, però la mirada de la igualtat també s’ha de posar en aquelles que pateixen més nivells de precarietat i pobresa precisament per la seva condició. La nostra reivindicació les inclou totes. Per això la gent sortirà avui al carrer. Tant de bo no haguéssim de sortir demà.