No hi ha progrés ni democràcia allà on se silencia les dones

El 8 de març és tots els anys un dia d’examen. Els periodistes se submergeixen en les estadístiques per extreure conclusions que demostren que, tot i que en les últimes dècades s’han realitzat importants conquestes, la igualtat real entre homes i dones és encara una assignatura pendent.

El Dia Internacional de la Dona és la societat en el seu conjunt la que s’examina, la que fa balanç, la que ha de fer autocrítica i no baixar els braços en la lluita per la igualtat, que és una obligació legal i moral que ens concerneix a tothom, homes i dones.

La història i la literatura són l’expressió més eloqüent de la invisibilitat a què durant segles s’ha sotmès a les dones, desposseïdes de drets, desproveïdes d’accés a l’educació i privades d’oportunitats.

Formes de socialització patriarcal

Tot i que menys que ahir, encara avui els nostres hàbits de convivència són esclaus d’una sèrie de mecanismes culturals hereus de normes, valors, costums i comportaments que han gravat a foc en la nostra identitat formes de socialització patriarcal.

«No es neix dona, s’arriba a ser-ho», deia Simone de Beauvoir, donant a entendre que la condició femenina té més de construcció cultural que de naturalesa biològica.

Explica Lyndall Gordon en el pròleg del seu magnífic llibre ‘Proscritas’, que acaba de publicar Alba Editorial, que «al segle XIX era una veritat universalment acceptada que una dona agradable havia d’estar callada. No es podia permetre el luxe de dir res en l’àmbit polític. Fer-ho era immodest, poc femení; l’assertivitat o l’expressió egoista es considerava antinatural en la dona».

Cinc dones extraordinàries

Va ser la seva admiració cap a les dones que no es rendeixen i alcen la veu defensant les seves idees davant qui les volen callar la que va portar a Lyndall Gordon a cisellar en aquesta obra la semblança biogràfica de cinc dones extraordinàries que ens han deixat un llegat intel·lectual de valor incalculable:  Mary Shelley, «una dona prodigiosa»; Emily Brontë, «una visionària»; George Eliot, «una rebel»; Olive Schreiner, «una oradora», i Virginia Woolf, «una exploradora».

El 8 de març brinda l’oportunitat de recordar i honrar a totes les dones que, en àmbits com els del pensament, la ciència, la política, el periodisme o la literatura, han sigut capaces de navegar a contracorrent i, en una cultura predominantment masculina, aportar talent, inspiració i coneixement.

En les últimes dècades s’han fet passos decisius, tot i que encara insuficients, per promoure una veritable educació en igualtat, facilitar l’accés de la dona al mercat laboral, afavorir la seva creativitat i donar curs a la seva capacitat d’emprenedoria.

El recolzament a la dona, la lluita contra la violència de gènere i la defensa de la igualtat en totes les esferes de la vida ha de ser un esforç i un compromís social compartit per tothom. També pels mitjans de comunicació, que exerceixen un paper protagonista en la prescripció d’idees i raonaments que desemboquen en corrents de transformació social.

Dirigir equips i liderar projectes

Prensa Ibérica creu en la dona. En els seus més de quaranta anys d’història, el nostre grup de comunicació ha demostrat en innombrables ocasions, per la via dels fets, la seva fe en la capacitat de la dona per assumir responsabilitats, dirigir equips i liderar projectes.

Al món de la premsa, governat tradicionalment per homes, la nostra companyia, que compta amb una àmplia presència de dones en el seu Consell d’Administració, va ser pionera fa ja dècades en el nomenament de directores de mitjans.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Com a mare i educadora de quatre filles i un fill, he procurat inculcar-los el màxim respecte i consideració cap a la igualtat de gèneres. Ells, alhora, ho estan fent igualment com pares dels meus deu nets.

En definitiva, no hi ha progrés ni democràcia ni justícia allà on se silencia les dones.