La imparable onada feminista

Hi ha alguns factors que fan que el 8-M d’aquest any sigui diferentUn és l’epidèmia de coronavirus, que podria frenar l’afluència de persones a les manifestacions que s’han convocat, pel temor d’un contagi. L’expansió mundial del Covid-19 ha empès ciutadans, empreses i institucions a extremar les mesures de precaució, i fins i tot s’han suspès congressos, actes esportius i altres esdeveniments massius. Entraria, doncs, dins de la normalitat que les accions feministes previstes per a aquest 8-M no siguin tan multitudinàries com altres anys. 

Un altre factor distintiu té a veure amb el calendari: que la jornada reivindicativa sigui en diumenge, i per tant dia no feiner a nombrosos sectors, ha desincentivat la convocatòria d’una vaga feminista d’àmbit estatal (tot i que sí que hi ha crides a l’aturada a Catalunya i altres autonomies). No hi haurà, tampoc llavors, la clamorosa absència de dones als seus llocs de treball que el 2018 i el 2019 van visibilitzar amb èxit que sense elles (sense nosaltres) s’atura al món. Per tot això, aquest 8-M pot ser que sigui menys vistós al carrer, però el missatge feminista continua viu i vigent. Hi ha raons de sobres per reivindicar la igualtat. Amb les notícies que rebem diàriament, des dels assassinats masclistes fins a la bretxa salarial i els casos d’assetjament com els admesos, després del seu ‘mea culpa’, per personatges com Plácido Domingo, n’hi ha prou per seguir en aquesta batalla. Ni el coronavirus ni el fet que el 8-M caigui en diumenge resten ni un bri a la força de la reivindicació.

El Dia de la Dona d’aquest any coincideix, a més, amb la flamant aprovació en el Consell de Ministres de la llei de violència sexual. Al marge d’interpretacions polítiques, aquesta llei és una de les manifestacions més clares del que pot aconseguir l’activisme i la lluita feminista. Sense la pressió social i la indignació que va despertar la primera sentència de ‘La manada’, que qualificava d’abusos el que finalment el Suprem va acabar considerant una violació, no s’hauria produït el canvi legislatiu que posa al centre del focus el consentiment exprés a mantenir relacions sexuals. En definitiva, que només sí és sí.

Aquest avenç s’ha vist entelat, no obstant, per l’enfrontament entre els dos socis del Govern de coalició, el PSOE i Podem. Les desavinences entre els ministeris d’Igualtat i de Justícia, avivades amb l’acusació de «masclisme» de Pablo Iglesias a aquest últim, va fer que la bronca política arrabassés protagonisme al contingut de la llei. La participació en els actes institucionals del 8-M de líders socialistes i morats per separat intensificaran la imatge de desunió dins de l’Executiu, tan perjudicial per dur a terme el programa progressista i feminista que, sobre el paper, els dos partits asseguren defensar.

La divisió dins del Govern no és l’única que, lamentablement, veurem aquest 8-M. El moviment feminista es troba fragmentat en múltiples fronts, gastant energies en batalles internes, ignorant que per aconseguir els canvis profunds que necessita aquesta societat cal anar totes a l’una. Totes també a nivell global, perquè quan les places de tot el món s’omplen de dones cantant ‘El violador eres tú’, himne que denuncia el masclisme institucional que impregna des de l’educació fins a la justícia, significa que aquest problema no coneix ni fronteres ni classes.

Un repàs de les discriminacions de gènere que es continuen perpetuant demostra que no podem baixar la guàrdia. Les estadístiques indiquen que les dones tenen més risc de caure en la pobresa i que acaparen els llocs de treball precaris. Que augmenten els crims masclistes (55 dones assassinades a Espanya el 2019, la xifra més alta en els últims cinc anys). Que amb prou feines hi ha científiques liderant projectes que serveixin de referent a nenes i noies.  Però també hi ha èxits: l’esmentada llei del sí és sí, la conscienciació contra l’assetjament després de la sentència de Harvey Weinstein i l’escàndol de Plácido Domingo, l’ampliació del permís de paternitat (que facilita la conciliació)... Mentre alguns reaccionaris es regiren per mantenir els privilegis d’un sistema patriarcal desfasat, l’onada feminista avança imparable.

Ens volem vives. Ens volem lliures. Feliç 8-M.