Feixisme d'esquerra, feminisme de pega

La gent oblida –o desconeix– que va ser el mateix Lenin qui va encunyar l’expressió ‘feixisme d’esquerra’. Una etiqueta que s’està recuperant, des de Habermas  a Peter Sloterdijk, per parlar de com des d’una presumpta esquerra s’han barrejat i batut, com en un túrmix, teories neoliberals o de dretes, per vendre’ns com a esquerranes o... ¡feministes! posicions irracionals o profundament antidemocràtiques.

Les dones no som un col·lectiu. Som la meitat de la població.

Un «col·lectiu» de «putes lliures» no ens pot vendre la «regularització» de la prostitució com a feminisme. La prostitució a Espanya és alegal, és el proxenetisme el que no volem regular. I aquestes noies no són putes lliures. Per començar, ni tan sols són putes, des del moment en què són lliures.

Una puta és algú que és allà per contracte, i un contracte t’obliga a complir un acord pactat, encara que hagis decidit retirar-te’n en l’últim moment. Una dona que lliurement arriba a un acord privat amb una persona per mantenir-hi sexe a canvi del que sigui (afecte, un viatge, un sopar, una joia, diners...) no és una puta.

Un «col·lectiu» de «feministes islàmiques» no ens pot vendre l’extrema dreta panàrab com a feminisme. Ni gent que no sap diferenciar una ‘aleia’ d’una ‘sura’ o d’un ‘hadith’ pot dir-me a mi islamòfoba. Si una monja catòlica vol utilitzar un cilici o una integrista islàmica vol portar un vel, jo no els puc prohibir portar-lo. Sí que puc dir que cap ideologia (ideologia no és religió) que cregui que la dona és la que provoca l’home, i que ha d’anar coberta o castigar-se per això, és feminista. L’Alcorà en cap moment exigeix que la dona es posi un vel, i per això musulmanes que totes coneixem, com Rània de Jordània o les princeses del Marroc, no l’han portat mai. No tot l’islam és integrista.

Un «col·lectiu» LGTBIQ no em pot dir que els ventres de lloguer són feministes. La maternitat no és un dret. I per tant aquest no-dret no ha d’estar per sobre del dret a la filiació d’un nadó (el dret de qualsevol persona per conèixer la seva identitat i la seva mare) i el de la protecció de les persones més vulnerables. Perquè la possibilitat d’elecció individual ve determinada per la posició socioeconòmica que s’ocupa en l’actual societat de mercat.

Un «col·lectiu» de famílies ‘trans’ no li pot esmenar la plana a un neurocientífic. Si un neurocientífic pot afirmar sense problemes que no està d’acord que se li administri metilfenidat o amfetamines a un menor per tractar un TDAH (hi ha qui ho diu, hi ha qui no), ¿per què no pot dir que els anàlegs de la GnRH –els bloquejadors de la pubertat– tenen efectes en la memòria i en la funció cognitiva i que són perillosos per a un cervell en desenvolupament? La controvèrsia i el risc són allà, i no es pot dir trànsfob a qualsevol perquè sí.

Que determinats «col·lectius» estiguin utilitzant les seves reivindicacions en absolut feministes perquè funcionin com a cortines de fum que oculten qüestions urgents (bretxa salarial, conciliació laboral, sostre de vidre, tracta, justícia patriarcal, dret a l’avortament i a la contraconcepció...) i que, a més a més, acusin de feixistes, trànsfobes i fins i tot velles (això sí que ho soc, mira tu) qualsevol que s’atreveixi a dissentir és feixisme d’esquerra.

Però és que l’engany ideològic més pervers té lloc quan un feixista acusa el seu opositor de feixista, com si s’estigués projectant en un mirall.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

(PS:  Ja té nassos que ho hagi d’explicar, però jo sí que crec que les dones ‘trans’ són dones. D’aquí a combregar amb rodes de molí, un món)