Exercim la igualtat

Votar, divorciar-se o avortar. Tres accions que avui podem fer. ¿Igualtat? Aparentment. Perquè si parlem de cobrar el mateix per fer la mateixa feina, poder conciliar la vida laboral amb la personal o tenir les mateixes possibilitats d’accedir a llocs de decisió ja no parlem d’igualtat. I és que, tot i algunes grans conquestes feministes, com el sufragi universal, la despenalització de l’avortament, el reconeixement del divorci, l’aprovació de la llei d’igualtat efectiva o la del matrimoni homosexual; no vivim en plena igualtat. Tot i ser en l’Europa del segle XXI ens queda molt camí per recórrer i ho farem.

Malauradament, les desigualtats i les discriminacions que patim les dones encara són molt presents. Ho veiem en el món laboral on les directives són minoria i les bretxes salarials són constants i enormes. La discriminació salarial per motiu de gènere és una vergonya intolerable i l’hem d’erradicar. En el món polític i judicial la presència de dones encara és lluny de la paritat.

Hem avançat, però ens queda molt per fer. Hem d’acabar amb la cosificació a la qual són sotmeses les dones, hem de reivindicar el dret a una maternitat lliure i segura, el dret de les dones a decidir lliurement sobre el propi cos. Cal que, homes i dones, ens corresponsabilitzem en la implementació de polítiques de conciliació de la vida laboral, personal i familiar i això passa primer de tot per implementar permisos de maternitat i paternitat iguals i intransferibles.

Però el més urgent i important és que erradiquem la violència masclista. Estem fartes i farts de la violència que pateixen les dones. Estem fartes i farts que es posi més el focus en les víctimes de violacions i agressions sexuals que en els agressors. És una emergència actuar contra la violència vers les dones, que en poc més de dos mesos ja s’ha endut 4 dones a Catalunya i 14 a l’Estat espanyol. Quantes mortes més calen per actuar i acabar amb aquesta xacra? Fem de la lluita contra la violència maclista una qüestió d’estat.

Hem d’actuar. Ara més que mai. En un moment en que la dreta més extrema, feixista, retrògrada, homòfoba, racista i masclista, s’està fent un lloc en algunes institucions no podem reposar ni un instant. No ens ho podem permetre. Tornen a estar en joc drets fonamentals que ens han costat tant d’assolir, com el dret a la manifestació o la llibertat d’expressió.

Ara més que mai, entre totes i tots, hem de fer un canvi de mentalitat, conjuntament hem de passar d’una societat masclista a una igualitària. Serà la veritable transformació per deixar enrere el patriarcat. Ens hem d’unir, treballar i lluitar per un país de ciutadanes lliures, socialment just, però sobretot on regni la igualtat. Hem de lluitar per una República catalana on no es qüestioni el dret a estimar a qui i com es vulgui; on les nostres filles ja no hagin de tornar a trencar sostres de vidre, patir bretxes salarials o terres enganxosos; on la justícia no pugui ser arbitrària contra les agressions sexuals i on la violència masclista ja no sigui una crua realitat quotidiana.

Hem de lluitar i persistir per fer de Catalunya un país sense desigualtats, un país que planti cara a les elits econòmiques i als més poderosos i que ajudi i vetlli pels més febles i necessitats, un país amb justícia social. Un país que assumeixi els reptes globals i que no giri l’esquena ni a l’emergència climàtica ni a la crisi migratòria. ¡Volem frenar el canvi climàtic i volem acollir! Tot això també és reivindicar la igualtat, tot això són valors feministes i republicans.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Ens queda molt per fer però, com afirmava l’activista feminista, Rosa Parks: “Mai has de tenir por amb el que estàs fent quan és el correcte”. I nosaltres no tenim por i lluitem per causes justes i nobles: la igualtat, la justícia social, l’ecologisme i la llibertat individual i la del país. Són lluites col·lectives, responsabilitzem-nos col·lectivament dones i homes.

Si ens alcem i liderem la lluita feminista als carrers i a les institucions aconseguirem aquesta República catalana feminista, justa, verda i lliure que tan anhelem. ¡Fem-ho! Exercim la igualtat. Construir una societat més justa ens apel·la a totes i a tots perquè el masclisme afecta tothom; combatem-lo i exercim la igualtat per totes les dones que no van poder-ho fer. Fem-ho per aquelles que van començar aquest camí, per la Nativitat Yarza, per la Fidela Renom, per l’Enriqueta Gallinat, per la sindicalista Isabel Vilà, i per l’estimadíssima i enyoradíssima Muriel Casals. Fem-ho per les nostres àvies i per les nostres mares, però especialment fem-ho per ser un exemple per a les nostres filles i les nostres nétes. ¡Avui, 8 de març, mobilitzem-nos i reivindiquem una societat justa, una societat de dones amb tots els drets! Persistiu perquè nosaltres persistirem.