Feminisme viral

S’està parlant molt en els mitjans de comunicació del coronavirus amb més o menys alarmisme i encert. Però, des de la meva perspectiva, el fenomen posa de manifest tres elements sobre els quals reflexionar:

1. La vulnerabilitat de la vida davant de l’aparició de nous fenòmens per als quals no tenim resposta.

2. La fragilitat per dependència d’un sistema econòmic basat en el poder de les multinacionals. Com ha indicat Oxford Economics, el PIB mundial podria caure com a conseqüència del coronavirus entre un 0,5% i l’1,3%, és a dir, fins a un total d’1,1 bilions de dòlars.

3. La necessitat d’uns serveis públics forts i de qualitat. Ara mateix són els que estan marcant la diferència per països en la taxa de supervivència dels infectats. 

Tot això mostra les costures del sistema, i la necessitat d’una alternativa que ens planteja el feminisme des d’una agenda de transformació. Un feminisme plural que no pot limitar-se a la lluita contra les violències, sinó que, com ve dient l’ecofeminisme, reconeix la nostra interdependència; des de l’economia feminista i solidària, fa justícia social i de gènere; i posa en el centre la vida i no els mercats. 

Un feminisme incompatible amb el model econòmic capitalista, que trenca els nostres pobles per desigualtat i privatitza els nostres béns comuns; un capitalisme sostingut sobre l’esquena de dones invisible i impagada, que ens pareix, ens cria i ens cuida; i un capitalisme que destrueix el planeta, la nostra base material per seguir vives.

Durant anys, no només hem vist avenços dels moviments feministes, també hem assistit a una forta reacció, que ha identificat al feminisme com a enemic. En temps fràgils, la revolució i la reacció conviuen. Al costat de milions de dones, i també d’homes, denunciant la violència masclista que ens mata cada dia, hem vist els seus negacionistes, entrant amb força en el Congrés. Per això, no només cal garantir canvis irreversibles, sinó també pensar a com arribar a més en aquesta lluita per la vida. No podem deixar esferes abandonades. Si nosaltres no les ocupem, altres ho faran.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

I aquesta conquesta l’hem de donar des dels carrers, la cultura, els centres educatius i de salut, en els mitjans de comunicació... També amb lleis per garantir la llibertat sexual de les dones. Un dels primers avanços que abordarà el Govern és assumir el nostre compromís amb el Conveni d’Istanbul, és a dir, a obrir la mirada a totes les formes de violència contra les dones. Perquè no es tracta només de reformar el codi penal, sinó que cal aprofundir en les polítiques d’educació i prevenció, un canvi cultural sobre les nostres relacions, una cultura de llibertat.

Cada pas que fem ens ensenya quant queda per caminar juntes. El feminisme està dibuixant horitzons de progrés, que podrem assolir des dels consensos del moviment i treballant de manera acurada i diferent els nostres dissensos. En la nostra diversitat, la nostra intel·ligència i la nostra imaginació està la nostra força.