La vida infinita

Un amic de gairebé 50 em diu que desitja arribar als 100 anys. Li pregunto si no tem avorrir-se. El que de veritat tem és no tenir temps d’avorrir-se, diu. No és l’única conversa de la setmana en què surt a col·lació la longevitat. Alguns esperen obtenir-la gràcies al ioga, la dieta, l’aiguagim, una hora de passeig diari, la regularitat sexual o fins i tot la felicitat de no seguir dictats de cap classe, incloent-hi els del seu cap.

A la conversa surten noms de centenaris morts recentment. L’actor Kirk Douglas (als 103), l’exsecretari de l’ONU Javier Pérez de Cuéllar (als 100), l’escriptor i traductor Juan Eduardo Zúñiga (101), el rector Julio Damián Muñoz (106) o el filòsof argentí Mario Bunge (100). Algú busca el comú denominador a tots ells i sorgeixen algunes idees (unes quantes, forassenyades). ¿Eren feliços? ¿Vegetarians? ¿Caminaven molt? ¿Menjaven xocolata negra?

Algú hi aporta dades: la dona més longeva mai registrada va morir a França als 122. Sí, però a Uganda l’esperança de vida és de 51 anys per a les dones i 49 per als homes, diu un altre. Si fóssim ugandesos, els amics d’aquesta nit estaríem criant malves o a punt de fer-ho, en lloc de fent plans per al següent mig segle.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Algú busca a internet què s’ha de fer. En aquests temps, sempre hi ha algú buscant alguna cosa a internet. Ens comença a regalar diverses claus: menjar poc, caminar molt, no estressar-se, no fumar, no beure... Algú diu que arribarem a viure per sempre, o a elegir si volem o no morir-nos. És com una pel·lícula de ciència-ficció, dic. I avorrit. Tots em miren horroritzats. ¿Potser em vull morir? Reconec que sí. La gràcia és la finitud, afegeixo, morir és el que fa emocionant el conte de la vida.

Als informatius només parlen del virus malèfic que s’estén com la nostra incertesa. ¿Se’l pot combatre amb fantasies sobre la immortalitat? Potser, almenys fins que algú en trobi la vacuna.