¿Jugar a porta tancada? S'han acabat els estadis infern

La por del coronavirus dona més pors. Les dues pròximes jornades de Lliga seran a porta tancada, com l’Atalanta-València d’aquesta nit, com el Barça-Nàpols de la setmana que ve.... I així a mig Europa. ¿Amb quins criteris? El mateix dia en què es veta l’entrada de 5.000 seguidors del Nàpols al Camp Nou, una quantitat similar de seguidors de l’Atlètic de Madrid viatja a Liverpool sense problema. En el rànquing dels focus de contagi, la capital d’Espanya (782 infectats) és una amenaça molt superior a la de la Campania (45). ¿I a València? Es foragita els ‘tifosi’ de l’Atalanta, però continua oberta la celebració de les multitudinàries falles.

¿Què està passant? El pànic al contagi, cosa seriosa, escriu el decret que potser, qui sap, preserva la població i alhora adultera la competició. Diumenge es disputa el derbi sevillà, un Sevilla-Betis sense espectadors a la ciutat on fa mig segle es va encunyar la figura del jugador número 12, la de l’afició. Disparin sobre el jugador número dotze. Estan disparant sense afinar la punteria, disparant a ull, per si de cas.

El negoci del futbol està en els drets de televisió. La transmissió dels partits està garantida. Els estadis i els pavellons quedaran buits. Por del buit, titula en portada el diari francès ‘L’Équipe’. Només són dues setmanes de portes tancades, escoltarem. Si és així, ¿per què no opten per ajornar-los?

El circ dels grans esports necessita públic, de grades plenes, càntics, aplaudiments, xiulades, de pancartes i banderes. ¿S’imaginen que el Liverpool-Atlètic sigui a porta tancada? ‘Nunca caminarás solo’, l’himne dels vermells de Klopp, ofegat amb una afició afònica fora de l’estadi, ¿quin sentit té? Al Wanda, l’afició va ser fonamental perquè els de Simeone sortissin victoriosos amb un 1-0. I els de Liverpool els van respondre que ells comptarien amb l’alè d’Anfield al partit de tornada.

¿Acabaran amb la por escènica dels estadis, la genial figura literària construïda amb dues paraules per Jorge Valdano?  

Un altre exemple, no menys important: el València-Armani de bàsquet que es va jugar la setmana passada a Lafonteta es recordarà més pel so de la goma del calçat dels jugadors sobre el parquet i per les grades cobertes amb el silenci de les lones taronges que per la victòria ajustada dels milanesos (81-83).

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Si es generalitza la quarantena s’estarà assistint a l’execució del jugador número 12, la figura que va inventar un periodista de l’‘ABC’ de Sevilla el 1964 a compte d’un partit de la selecció amb la qual debutava José Ángel Iríbar i que va ressuscitar José Ángel de la Casa amb aquell «gooooooooooooool» de Señor del 12-1 a Malta als vuitanta.

Partits de futbol a porta tancada. Estadis que ja no seran un infern.