L'última festa

Se li atribueix a Jorge Valdano la frase que «el futbol és la més important de les coses menys importants». La distància entre el que avui ens importa a tots i el que ens importa menys, però ens distreu, diverteix, entreté i fins i tot alleuja, va tenir un punt d’inflexió dimecres a la nit a Anfield.

En aquests dies d’aprenentatge a ritme de contagi, de tristesa continguda, d’abraçades prohibides, de por del desconegut, d’actualitzacions a ritme vertiginós i de reflexió sobre la responsabilitat de cadascun de nosaltres com a individus en un entorn social, les emocions que el futbol regala van aparèixer a Liverpool com un oasi enmig del desert per a un viatger assedegat i desorientat.

Mai deixar de creure

I en aquesta cascada de sentiments, mentre vèiem les escenes de joia a la gespa després de 120 minuts de joc, quan ja era veritat, sí, que l’Atlètic del gegant Cholo havia sigut capaç de guanyar a Madrid i a Anfield el campió d’Europa enviant a vuitens el gran favorit per reeditar el títol, quan aquest equip estrellat davant de la Cultural Lleonesa en Copa que deambula per la Lliga amb dificultats per agafar-se a Europa tornava a demostrar per què amb l’Atlètic mai s’ha de deixar de creure, l’afició desplaçada allà provocava sensacions contraposades.

Els atlètics que van viatjar a Liverpool van viure l’última festa que una afició disfrutarà en molt temps. El que durant el dia va ser una sensació, ara ja és una certesa. La nostra Lliga s’ha parat i la Champions ho està fent.

Coratge, cor i més responsabilitat

¿Té algun sentit que 3.000 aficionats es desplacin a un esdeveniment esportiu que els comprimirà en una grada mentre a tots se’ns sol·licita que evitem viatges innecessaris, que ens quedem a les nostres cases, que evitem contactes amb grups de persones per intentar controlar la corba de contagis per coronavirus?

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

¿És raonable que molts dels que van viatjar ho fessin mentre els seus fills eren a casa per haver-se tancat les escoles?¿No és absurd veure com els capitans se saludaven sense donar-se la mà, mentre a la grada s’animava braç a braç, pell amb pell cantant ben fort com si el futbol estigués per sobre de totes les altres coses?

¿Felicitat carregada d’irresponsabilitat? ¿Falta de reacció de la UEFA davant de la rapidesa amb la qual s’expandeix el Covid-19? Les dues coses són certes, tot i que tingui menys explicació la segona que la primera. L’aficionat que va comprar el seu viatge a Liverpool mai va poder imaginar l’escenari en el qual estaríem aquest dimecres. Dimarts al matí els partits de Lliga encara no havien sigut tancats al públic. Dos dies després la competició s’ha suspès. Estem davant d’un «partit a partit» per al qual no estàvem preparats. Necessitem coratge, cor i molta (més) responsabilitat.