Mesures davant de l'epidèmia
Adeu, Unió Europea, adeu
La urgència i el desgavell social del coronavirus no deixa en bon lloc el capitalisme liberal. Aquí el capital fuig pels covards embornals de la puta por i cada país europeu va a la seva
zentauroepp52700895 brussels belgium march 09 european commission president 200309130305 /
Estat d’alarma i la pertinent coordinació. Sembla una opció òptima i esperem que les mesures resultin eficaces. El que és més discutible és que cada país de la Unió Europea hagi anat per lliure. Els asseguro que és molt millor no saber com han sigut aquestes setmanes a Brussel·les. És millor no saber-ho per no indignar-se i que no li pugi a un la tensió arterial. Funcionaris amb sou vitalici del Parlament Europeu divagant pels passadissos com qui espera no se sap què. Suposats experts enviant missatges de tensió creixent, per després fer-se enrere i no mullar-se. Els eurodiputats, confinats per si de cas. Trump diu que no permet vols des d’Europa i la presidenta de la Comissió Europea es queixa i diu que la Unió Europea s’ha coordinat perfectament en la lluita contra el coronavirus. No és una humorista, és Ursula von der Leyen i diu que la Unió Europea està prenent accions contundents per evitar la propagació del virus. Que se’n vagin tots a casa, ningú notarà la seva absència.
La urgència i el desgavell social del coronavirus no deixa en bon lloc el capitalisme liberal, a la mà invisible d’Adam Smith, ni a les equilibradores bondats del mercat. Aquí el capital fuig pels covards embornals de la puta por i, repeteixo, cada país europeu va a la seva. Entre la Xina i la ‘clausurada’ Unió Europea, hi ha d’haver un terme mitjà. Sembla que per fi aquí ens estem posant les piles.
Notícies relacionadesA Madrid, amb els fills a casa i això del treball a distància, molts se n’han anat a la costa. I els barcelonins, a la Cerdanya. Com de vacances. Repartiment víric potencial. La gent aquí continua creient que això és una broma, però a Itàlia ja han vist les orelles al llop. De moment allà, ‘Nessum dorma’ i ja veurem si ‘All’alba vinceró’.
El coronavirus genera una estranya sensació de discontinuïtat: ¿Què passava a Espanya abans? No seria tan important, perquè només parlem del virus. Ningú ni res és del tot essencial ni tan insubstituïble. Que tinguem sort, malgrat Torra.
