Gòrgies

Estem envoltats de persones que saben coses que nosaltres, pobra gent, ignorem totalment. Mires un moment internet i t’adones de la mida gegantina d’allò que desconeixem. Individus d’aparença normal, amb fotografies corrents en el seu perfil de Facebook són, en realitat, savis comparables als grans que hi ha hagut en la història.

¿Si no, com és possible que sàpiguen tot això? Diuen, per exemple, que no ens estan explicant tot respecte al coronavirus, que ens oculten informació. Però ells, llestos com ningú, coneixen aquesta informació que se’ns oculta. ¿Com és possible que ho sàpiguen? Perquè són savis, ja els dic, i tenen una ment d’una lucidesa extraordinària.

Es diria que la llum entra directament als seus cranis, travessant l’os. Són éssers prodigiosos, capaços d’endevinar les intencions amagades dels polítics, que tenen informació fonamental i secreta sobre el paper ocult de les empreses farmacèutiques en tot aquest embolic del virus.

Els admiro i els envejo. Nosaltres, persones corrents, ens deixem enganyar pels poderosos, però ells no. Ells estan fets d’una altra pasta. ¡I n’hi ha tants! Podria pensar-se que la genialitat, que el talent, que la intel·ligència preclara és, per definició, patrimoni d’uns quants, però no; impregna totes les xarxes socials. Vessa d’una manera que ens acomplexa.

Al diàleg Gòrgies, o de la retòrica, un dels més justament famosos de Plató, Sòcrates interroga el que es presenta com a rètor, expert en Retòrica. Sòcrates, que és més llest que la gana, el mareja amb preguntes la finalitat de les quals, és clar, és posar en qüestió la tesi del seu interlocutor. En un moment de la xerrada, Gòrgies aclareix al geni que el seu art consisteix a convèncer. «¿Però fins i tot encara que no sàpigues d’allò del que pretens convèncer?», li pregunta Sòcrates, sorneguer. «Sí, exacte», li respon sense sentir vergonya el mestre de la retòrica. I és just allà quan Plató, en boca de Sòcrates treu el tema de la medicina: «¿Així que, fins i tot sabent menys de medicina que un metge, podries convèncer una multitud que tens raó?» I per descomptat, Gòrgies li respon que sí.

Doncs aquí ho tenen. Gòrgies del món, tot i que infinitament menys interessants que aquell, poblen les xarxes socials, i els autobusos, i els carrers. Són a tot arreu. Sense tenir ni la més mínima noció de medicina, són capaços de convèncer les multituds amb arguments que, al gran Sòcrates, el farien mostrar un somriure intel·ligent i trist.

Perquè no, no són més llestos que vostè, estimat lector. Aquells que vostè llegeix a les xarxes i el fan dubtar de la seva pròpia capacitat intel·lectual, no són més que Gòrgies disminuïts, petits Gorgiets sense el menor interès.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Cada vegada que vostè llegeixi coses com: «No ens ho estan dient tot», «¿Per què es parla tant del coronavirus quan la gent mor més d’altres coses?», «Darrere d’això hi ha les farmacèutiques» o arguments similars, imiti vostè Sòcrates i pregunti-li, simplement: «¿Escolta, i tu com dimonis ho saps?». I descobrirà, entusiasmat, que no tenen ni la més remota idea de res. Com vostè. I com jo.