LLIBERTAT CONDICIONAL
La justícia en temps del coronavirus
Les classes mitjana i alta poden treballar des de casa, no així els treballadors manuals.
zentauroepp52735032 file photo a person wearing a face mask walks along wall st200311180412 /
Quan es va reportar per primera vegada el coronavirus, Covid-19, a la Xina, l’impacte de la recessió econòmica i la pujada de preus del menjar va afectar sobretot els més pobres. Les classes mitjana i alta poden treballar des de casa, no així els treballadors manuals (les netejadores, els mecànics, els obrers de la construcció, els torners de les fàbriques). També són les classes més pobres els que no compten amb persones que els puguin portar menjar a casa, o que els puguin ajudar a cuidar els nens.
A Espanya, les retallades en Seguretat Social suposen que els números d’informació i d’emergències estan saturats, i que a molts malalts amb símptomes se’ls torna a casa sense fer-los el test de sang. Test que es reserva a persones grans o immunodeprimides. Però encara tenim sort: el test aquí és gratuït i universal.
S’ha fet viral als EUA el cas d’Osmel Martínez Azcue, que, al tornar amb símptomes de grip d’un viatge a la Xina, va acudir a un hospital de Miami a fer-se el test. Resultats: grip. I 3.270 dòlars menys al seu compte corrent.
Als EUA, 30 milions de persones no tenen assegurança mèdica. Quaranta milions més tenen assegurances de mentida, amb copagaments tan elevats que només es poden utilitzar en situacions extremes. ¿Recorden ‘Breaking bad’, quan el professor es fa camell per poder pagar-se el tractament contra el càncer? Aquest tipus d’assegurança.
L’absència de seguretat social estatal, gratuïta i universal, als EUA implica que aquests 70 milions de persones ni tan sols poden consultar amb un metge. I són massa pobres per deixar de treballar. Actualment, el 27% dels treballadors empleats en el sector privat no tenen dret a baixa mèdica als EUA. Gairebé la meitat dels treballadors (47%) enquestats admet que l’any passat van acudir malalts al seu lloc de treball perquè no es poden permetre no cobrar.
¿I quins són els treballs més mal pagats? Cambrers, per exemple. Caixers i reposadors de supermercat. Gent que manipula menjar i que treballa de cara al públic. Gent que anirà a treballar malalta.
A més a més, no és rendible fabricar una vacuna. Les farmacèutiques fan diners gràcies a malalties cròniques, gràcies a pacients que necessitaran medicaments tota la seva vida. Els diabètics, per exemple. Però l’esforç de recerca que implica una vacuna no els compensa des del punt de vista econòmic. Quan la gent es vacuna, ja no emmalalteix, i ja no es venen més medicaments. Per aquesta raó, quan es va contenir l’epidèmia d’un altre tipus de coronavirus, el SARS, es va aturar la recerca. Una tragèdia, perquè si aquesta recerca hagués continuat, hauria sigut increïblement útil per trobar la vacuna del Covid-19.
¿Què passaria si el Covid-19 s’estengués per l’Àfrica? A molts països africans no hi ha la sanitat universal ni les baixes mèdiques. Per això es va estendre tan ràpid l’ebola, per això no es conté l’avanç de la sida, per això el Covid-19 hi pot ser letal.
Vuit de cada 10 persones al món viuen en regions on la pòlio i el xarampió han sigut eliminats. A Espanya, no tenim poliomielitis ni xarampió. Als Estats Units, sí. ¿Què ens diferencia a aquests dos països rics? La sanitat universal i gratuïta.
La pròxima vegada que el convencin de les bondats d’una assegurança mèdica o que li diguin que els emigrants no haurien de tenir accés a la sanitat pública, recordi: la implantació d’una sanitat pública universal no és només una qüestió de justícia social, sinó de salut pública.
