Estar a l'altura

Dilluns, primer dia feiner en confinament. Espanya està en quarantena i les xifres de morts i encomanats indiquen que les mesures preses, per dures que siguin, són crucials. La ciutadania ha d’assumir-les com més aviat millor i respondre amb responsabilitat i solidaritat. Les «setmanes dures» que va anticipar Pedro Sánchez són una realitat i cal frenar la corba de contagis per així alleujar la situació dels hospitals i les urgències.

Ens hi juguem massa davant una crisi sanitària de primer ordre que té, al seu torn, greus conseqüències econòmiques i socials. El nombre de morts s’ha duplicat en un sol dia i el d’encomanats s’eleva amb massa rapidesa perquè molts d’ells s’han infectat en una fase d’incubació de la qual molts ciutadans no són conscients, cosa que fa témer xifres més dramàtiques. Els carrers són buits i, alhora, els boxes dels hospitals, on el personal sanitari s’aboca sense parar per donar una resposta a una pandèmia impensable mesos enrere, estan a punt de la saturació.

En aquest context, la gestió política ha d’estar a l’altura i els ciutadans també. Ni passejos per la platja ni barbacoes de diumenge. A casa. Si les autoritats no compten amb la complicitat de tots, anem mal encaminats. La responsabilitat dels governs és prendre decisions sense demora, per més costos que tinguin. L’estat d’alarma, que ha entrat en vigor aquest diumenge, altera les nostres vides, però el seu compliment és en benefici propi i aliè.

¿La decisió s’ha pres quan tocava?; ¿té sentit anunciar-ho i no desgranar les mesures fins a 36 hores després? Són preguntes que mereixen la seva resposta, però ara la prioritat és combatre el virus. Altres debats debiliten i són incomprensibles a ulls de la població.

La conferència de presidents virtual convocada per Sánchez ahir –un dia després del previst– per detallar el pla decretat va acabar amb certa consciència que és necessària una unitat d’acció. Cada president autonòmic va expressar les seves inquietuds legítimes, però van ser el ‘lehendakari’ Iñigo Urkullu i el president Quim Torra qui van traslladar el seu malestar per la invasió competencial que, segons el seu parer, suposa que la policia i la sanitat quedin sota el comandament únic del Govern. Urkullu va ser crític, però va despatxar en 10 segons la seva disconformitat anteposant l’interès general de la ciutadania, lamentant que cooperar no és imposar.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Torra, que divendres va anunciar el confinament sense tenir competències per fer-ho, va optar per no subscriure el text unitari emès després de la trobada al considerar que no s’atenen les necessitats més urgents de Catalunya. És més, creu que són confiscatòries. El president català l’encerta quan s’adreça als ciutadans per demanar que segueixin a casa i s’evitin èxodes. Però l’allau de crítiques de dirigents polítics de la seva òrbita alertant d’un suposat «155 encobert» o d’un «virus del centralisme» està de més. Altres estirabots són encara més greus i no mereixen ni tan sols un comentari.

Les setmanes que ens esperen seran d’una complexitat extrema i ho seran molt més si ens enredem en polèmiques cromàtiques. En res ajuden els que atenen els malalts en jornades maratonianes i els que només poden esperar a casa que la crisi sanitària comenci a revertir. Ja hi haurà temps per retre comptes, dels encerts i dels errors. Qualsevol partidisme, vingui d’on vingui, ha de quedar immediatament en punt mort. Ara no és el moment. Sí que ho és d’estar a l’altura.