IDEES
Pandèmia és nom de pel·lícula
En aquests moments en què qualsevol comparació és inexistent, tots els nostres referents són pel·lícules, llibres, històries. Tot això és refugi.
rere-2
El primer que em passa pel cap són dos nois japonesos, coberts de dalt a baix per un uniforme antiradiació passejant pel bosc. Intento recuperar més d’aquesta imatge a través de la memòria i arribo amb una mica d’esforç al moment i al lloc: es tracta de Fukushima, és el 2013, i són dos artistes que passegen per la zona d’exclusió. Llegeixo que ara hi ha un senyor que fa surf per la costa almenys 200 dies a l’any, a uns 30 quilòmetres de la central nuclear.
El següent és ‘El almohadón de plumas’, el conte d’Horacio Quiroga. En aquest conte, una nòvia convalescent d’una malaltia es consumeix, a poc a poc, sense que ningú pugui fer-hi res, ni tan sols el seu jove marit, que es desespera, fins que troben la raó: està oculta, per descomptat, al coixí del seu repòs.
Algú fa un mem amb la pel·lícula ‘28 días después’ i m’arriba a través del telèfon mòbil. Recordem: una mona transmet una malaltia tremendament contagiosa a un humà que el converteix en zombi i acaba pràcticament amb la població del Regne Unit. Només alguns resisteixen aïllats en confinament mentre es militaritza la població.
Evidentment, n’hi ha més. ‘La màscar de la mort vermella’ d’Edgar Allan Poe, ballant pels salons on s’han confinat el príncep i els seus súbdits, per fugir d’aquesta pesta. La rosada vermella, inevitable, que els acaba atacant a tots, i com cauen morts, en la seva última actitud, fins que el rellotge de banús s’atura.
També recordo Harun Farocki, que va desenvolupar una part de la seva immensa obra a partir de la representació de la natura en 3D. Just ara, quan arriben les imatges de la Piazza Navona en complet silenci, quan només el rumor de l’aigua que cau a la font ens arriba a través d’una ‘webcam’ instal·lada a la plaça, recordo les seves paraules: «El canvi ocorre, no quan apareix la pantalla per representar la realitat, sinó per recrear-la a través de la imatge digital».
En aquests moments en què tota comparació és inexistent, tots els nostres referents són pel·lícules, llibres, històries. Tot això és refugi.
