Covid-19: Lliçons de la Xina i per què hem d'actuar ara

La situació de l’epidèmia a Espanya (i a molts països d’Europa) avui dia és greu. La prioritat absoluta en aquest moment és retardar la velocitat de la transmissió del virus (en altres paraules, aplanar la corba epidèmica) per evitar el desbordament dels serveis de salut i assegurar la capacitat d’atendre els pacients més greus.

Determinar les mesures més eficaces per aconseguir-ho depèn en gran part d’una sèrie de factors que fins fa poc desconeixíem per a aquest nou virus. No obstant, el comitè de l’OMS que va estar a la Xina recentment per analitzar la resposta a l’epidèmia, va publicar un informe que dona valuosa informació per guiar les respostes de salut pública en altres països.

La primera informació rellevant és la confirmació que les persones poden ser contagioses des dels primers dies d’infecció, fins i tot abans de l’aparició de símptomes (que sol aparèixer entre els dies 5 i 7 després de la infecció). Els experts calculen que una part important dels contagis ocorren a partir d’individus presimptomàtics.  En canvi, les infeccions veritablement asimptomàtiques semblen ser menys freqüents del que es pensava (al voltant de l’1,2% segons estudis).

Estudi amb pacients alemanys

De l’informe també es desprèn que les persones poden continuar sent positius durant diversos dies o fins i tot setmanes després de recuperar-se, però això no significa que continuïn sent infeccioses. De fet, un estudi amb pacients alemanys que van presentar símptomes moderats suggereix que 10 dies després de presentar símptomes ja són poc contagiosos i poden ser donats d’alta.  Tampoc es va observar evidència que un pacient, una vegada recuperat, pugui tornar a infectar-se.

Quant al context en què ocorre la transmissió, aquesta sembla sobretot ocórrer en l’àmbit domiciliari. La transmissió intrahospitalaria o a les escoles sembla ser menys freqüent.

L’anàlisi també indica que la població infantil és poc susceptible a la malaltia (és a dir, no desenvolupa símptomes greus), tot i que sí que sembla infectar-se amb la mateixa freqüència que els adults. La raó d’això encara no es coneix, ni se sap encara en quina mesura contribueixen a la transmissió del virus.

Una de les conclusions més rellevants de l’informe per a altres països actualment afectats per l’epidèmia és que les mesures enèrgiques implementades per les autoritats xineses (quarantena i aïllament de poblacions infectades, i mesures de distanciament social) han tingut un impacte real en frenar la transmissió del virus –el 10 de març, només es van reportar 20 nous casos (contra pràcticament 4.000 al pic de l’epidèmia).  Singapur i Hong Kong, els dos països amb una experiència prèvia de SARS, també estan en camí de controlar l’epidèmia, igual com Corea del Sud.

La lliçó principal és que les accions primerenques del Govern i les mesures de distanciament social preses a nivell individual són claus per alentir l’epidèmia.

Previsions d’evolució fora de la Xina  

Amb una R0, o taxa de contagi, estimada de 2,5 (cada persona infectada encomana a entre dos i tres persones), els experts prediuen que entre un 20 i un 60% de la població mundial podria infectar-se (cosa que significa almenys mig milió de morts). No obstant, l’R0 varia al llarg d’una epidèmia, en resposta a una sèrie de determinants i intervencions.

Les intervencions més importants són les mesures de contenció (és a dir, detectar i aïllar els casos, identificar els contactes i posar-los en quarantena) i de mitigació (és a dir, alentir la propagació del virus en la comunitat). Un dels molts models matemàtics que s’han fet per aquesta epidèmia suggereix que s’hauria d’identificar el 80% dels contactes per poder contenir una epidèmia que comença amb 20 casos de Covid-19, en un període de tres mesos. No obstant, la contenció del Covid-19 serà insuficient en vista de la transmissió presimptomàtica i d’un període relativament estès d’infecciositat. Per això, l’OMS està instant els països a practicar la contenció i la mitigació alhora. I, referent a mesures de mitigació, està clar que els països hauran de prioritzar mesures per evitar l’impacte en salut per sobre de l’impacte econòmic.

Una anàlisi comparant l’evolució de l’epidèmia de la grip espanyola (1918) en dues ciutats americanes, posa clarament en relleu el paper important de les mesures proactives (dos dies després del primer cas) imposades a St. Louis versus mesures reactives (16 dies després del primer cas) imposades a Filadèlfia.

La situació actual amb el Covid-19 posa de manifest la urgència de prendre aquestes mesures com més aviat millor, per aplanar la corba epidèmica i evitar el col·lapse dels serveis sanitaris.  

Però les mesures imposades per les autoritats, tot i que necessàries, no són suficients. Una de les lliçons d’altres epidèmies com l’Ebola és que el comportament individual és tan o més important que les mesures imposades per les autoritats. Per a la Covid-19, els individus juguen un paper clau en frenar l’epidèmia, mitjançant la implementació de mesures de distanciament social (quarantena i aïllament voluntaris, evitar desplaçaments innecessaris, guardar almenys un metre de distància amb persones malaltes, teletreballar quan sigui possible), higiene de mans, i «bona etiqueta» respiratòria (tapar-se la boca a l’esternudar i tossir). És important recalcar que aquestes mesures no només tenen per objectiu la protecció individual (la majoria de casos de Covid-19 només presenten símptomes lleugers o moderats), sinó que també són una mesura solidària i col·lectiva per protegir les poblacions més vulnerables (persones grans i persones amb condicions cròniques) que es poden veure afectades de manera directa i indirecta pel brot.

La temperatura és un determinant ambiental que amb una mica de sort podria jugar a favor nostre. S’espera que, com la grip, la transmissió del SARS-CoV-2 es pugui veure afectada per una alça de temperatures a l’arribar la primavera/estiu. No obstant, no hi ha evidència d’això de moment (a Singapur hi va haver transmissió sostinguda malgrat temperatures més elevades) i podria no ser suficient per disminuir l’R0 per sota d’1 (requisit per controlar l’epidèmia).

Més a llarg termini, la immunitat col·lectiva ajudarà a frenar la transmissió, tot i que s’estima que el 50% de la població necessitaria desenvolupar immunitat per acabar amb l’epidèmia. Quant a una possible vacuna, malgrat els esforços de la comunitat científica, no serà possible abans de 12-18 mesos en el millor dels casos. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Molts experts preveuen que el SARS-CoV-2, com l’H1N1, acabi sent un virus més en el repertori de virus que ens afecten. No obstant, està clar que l’impacte a nivell global serà enorme i durador, i afectarà sobretot els més vulnerables des del punt de vista mèdic i econòmic.

Aquesta epidèmia es pot i s’ha de frenar. Està en mans de tots aconseguir-ho.