Em quedo a casa, si en tinc

Amb espai, llum natural, aigua calenta, electricitat i calefacció. Amb internet d’alta velocitat, Netflix, sèries i pel·lícules per veure i mil andròmines per distreure’t. Amb estanteries plenes de llibres. Amb més habitacions que persones per separar-te d’aquells amb qui convius quant et canses d’estar en companyia. Amb persones que ens estimen i ens cuiden.

Amb una feina que pots fer des de casa o amb una de fixa d’on costi molt acomiadar-te, amb un bon coixí per parar el cop, amb segones residències a les quals pots retirar-te a passar la quarantena.

Quedar-te a casa pot ser avorrit i tocar molt els nassos, però si gaudeixes d’un cert benestar el confinament serà infinitament més suportable que si ets una d’aquelles persones que viuen en pisos de 50 metres quadrats on procuraves no passar-hi gaire temps per fugir de l’estretor compartida. Hi ha milers d’infravivendes, blocs de pisos que algú va tenir la genial idea de construir amb uns sostres més baixos perquè als pobres ja en tenen prou amb quatre dits d’aire damunt del cap i així guanyaven una planta. Parets fines, sense balcons, vistes a places dures on no poden sortir a jugar els nens. Tots necessiten sortir a córrer i saltar però més encara quan el saló de casa és una capsa de mistos atapeïda de trastos i amb una tele gegant, consol aspiracional de pobres.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Quedar-te a casa quan a dins hi ha el teu botxí que pot esclatar en un huracà de ràbia i cops per qualsevol motí, el simple fet de sentir-te respirar. Nens víctimes de violència que ja no poden buscar una mica de 'casa' al menjador de l’escola, als centres cívics i les biblioteques que per ells eren una llar alternativa on estar còmodes, a recer i segurs, perquè quedar-se a casa (la real) era posar-se en perill.

I en fi, sigui precària o no, quedar-nos a casa és una opció si en tenim una. Què passarà amb totes les persones que viuen a la intempèrie? ¿Què passarà amb els nens que tenien garantit un àpat al dia amb les beques menjador? Amb les xifres actuals de pobresa infantil, m'hauria agrada que les primeres mesures d'urgència anunciades, a banda de les sanitàries, fossin en aquesta direcció.