Al contraatac
Fràgils, ja ho sabíem
Els qui han jugat amb les vides poden veure de cara la vulnerabilitat que creien pròpia d'altres
zentauroepp52884199 miembros de la ume en la residencia de ancianos de virgen d200323142757 /
Tots els qui hem hagut de parar en algun moment per imperatius biològics ho sabem, que tot aquest sistema nostre de creixement etern s’aguanta sobre la vida, una vida cada cop més fragilitzada, perquè no apareix mai en el balanç de resultats de qualsevol gegant corporatiu que devora el món, que ens devora a tots. ¿En quin lloc dels informes de gestió eficaç capaç d'obtenir el rendiment màxim amb el cost mínim es fa recompte dels nostres nivells de vulnerabilitat? Són invisibles, inexistents, tal com demostra el lloc que ocupen la malaltia, la maternitat o la cura dels que no poden valer-se per si mateixos. Parir, nodrir, créixer, estimar, cuidar, morir són verbs que només fan acte de presència quan algú es frega les mans pensant en el profit que en pot treure. No és vendre’s l’ànima al diable, és menjar-se els fills com Saturn. Només que els fills sempre són dels altres i són els altres, vostè i jo. Deshumanitzats i abundants, poden tirar-se a la trinxadora del capitalisme sense problemes. Fins que un element microscòpic letal es transmet de persona a persona sense importar-li gens si el cos a infectar acumula una riquesa abominable o és un pidolaire, llavors els qui han jugat amb la vida poden veure de cara la vulnerabilitat que es pensaven que només era dels altres, els que mereixen ser engolits.
Si no em creuen, preguntin per tots els privatitzadors i esquiladors de la cosa pública que es deuen esar curant ara en la sanitat que ells mateixos van voler liquidar.
D’aquesta en sortirem reforçats, diem tots, serem millors, però les promeses fetes en temps de dificultat s’esfumen si no es recorda l’essencial. I el que és essencial aquí és que la vida és sistemàticament sacrificada per obtenir un rendiment descomunal que, a sobre, només se’l queden uns pocs que ho tenen tot. Per això abandonem criatures a mig fer en guarderies i gent gran que comença a marxar a en residències immundes. Per això les que alimenten, netegen, curen i nodreixen són les que menys cobren, si és que cobren.
