Aprendre a gestionar el risc i la incertesa

En ple confinament pel Covid-19, repassava una xerrada TED de Bill Gates, datada el març del 2015,  (The next outbreak? We’re not ready), en què, després d’haver reflexionat sobre l’experiència viscuda amb el virus de l’Ebola i els ensenyaments rebuts, concloïa que no estàvem preparats per fer front a la pròxima epidèmia. Desgraciadament, cinc anys després, la pandèmia del coronavirus ha vingut a demostrar l’encert de la seva advertència.  Som davant la constatació d’un fracàs col·lectiu en un esdeveniment que presentava un risc de materialització conegut, tot i que no es pogués predir la data.

Alguns estudiosos classifiquen els principals riscos que ha d’afrontar la humanitat en: 1) riscos catastròfics coneguts, la probabilitat dels quals pot ser calculada partint d’estimacions del seu temps de recurrència; 2) riscos catastròfics plausibles, que mai han tingut lloc i la probabilitat dels quals resulta gairebé impossible de quantificar; 3) riscos extremadament especulatius, que poden materialitzar-se o no (i que alguns cataloguen com de ciència-ficció). Està clar que la pandèmia del Covid-19 s’inscriu en la primera d’aquestes categories, juntament amb grans guerres i diverses catàstrofes naturals (col·lisió de la Terra amb objectes còsmics, grans terratrèmols, megaerupcions volcàniques, etc). 

¿Per què ens costa tant aprendre les lliçons d’alguns esdeveniments imprevistos del passat per intentar prevenir-los en el futur? Potser, entre altres raons, per la nostra incapacitat d’assumir que la incertesa constitueix una component essencial de la nostra existència. Una carència que ens impulsa a creure que el futur només pot ser una simple prolongació de les tendències que configuren el nostre present, positives o negatives, però amb un desenllaç més o menys previsible. 

Soc dels que creuen que els exercicis de prospectiva a molt llarg termini resulten més profitosos si també se sap mirar cap enrere, al passat llunyà. Òbviament, aquestes mirades retrospectives no permeten aportar dades quantitatives concretes de cara al futur (com per exemple, la data de materialització i les seves conseqüències), però proporcionen una lliçó fonamental: la història avança tant pel desenvolupament gradual de tendències perdurables en el temps, com en salts, és a dir, mitjançant sobtades i brusques interrupcions de les trajectòries tendencials previstes.

El paper predominant que la nostra societat atorga als processos de canvi graduals queda reflectit en el fet que molts dels exercicis de prospectiva a llarg termini (com ara modelitzacions i elaboració d’escenaris) acostumen a emmarcar-se en una dinàmica gradualista, basada en gran manera en el seguiment d’una sèrie de tendències crítiques. No obstant, més sovint del que seria desitjable, aquestes prospectives es veuen alterades per successos imprevistos amb unes conseqüències que podrien alterar el destí col·lectiu de la humanitat.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Els principals factors que modelaran el futur global poden classificar-se en dos grans grups: d’una banda, s’han de considerar els esdeveniments de baixa probabilitat, però de gran impacte (els denominats ‘black swans’ o cignes negres), que poden canviar-ho tot en un curt lapse de temps, i de l’altra, les tendències que es manifesten de manera gradual i que també poden tenir un gran impacte, tot i que a més llarg termini. Les anàlisis i estudis dels dos factors ens recorden la necessitat de fer atenció tant a les conseqüències d’esdeveniments catastròfics impredictibles (o poc predictibles) com a aquelles tendències preocupants a llarg termini, però amb uns efectes i resultats que ja són, en l’actualitat, clarament discernibles.

Una millor comprensió i més conscienciació sobre la incidència dels dos tipus de fenòmens poden ajudar a rebaixar l’impacte d’esdeveniments impredictibles i fins i tot a preveure’n alguns la materialització dels quals hauria d’haver sigut anticipada, tot i que la seva data d’ocurrència no podia ser precisada (com en el cas del Covid-19). També poden millorar l’efectivitat dels nostres esforços per moderar o revertir tendències negatives, quan aquestes encara es troben en una fase en què els canvis que necessàriament han de ser introduïts resulten tolerables, i els sacrificis derivats, raonables, i sempre abans que les esmentades tendències provoquin col·lapses econòmics, tensions socials prolongades, conflictes violents generalitzats o una alteració del medi ambient global a una escala sense parió en la història de la nostra espècie.