tribuna
Covid-19: Una injecció de 200.000 milions
Si l'aturada és del 25% durant un trimestre, el descens del PIB seria de l'ordre del 6%
zentauroepp52897602 coronavirus200323175050 /
La pregunta que ens fem és: ¿seran suficients 200.000 milions d’injecció de liquiditat a l’economia espanyola per superar l’impacte econòmic i social de la pandèmia? El seu objectiu és reforçar la liquiditat del teixit productiu i evitar el tancament d’empreses solvents afectades negativament per una situació transitòria i excepcional de caiguda de l’activitat econòmica.
El decret del 17 de març permet a la llei de pressupostos de l’Estat ampliar en 10.000 milions les línies de finançament existents de l’ICO i preveu una línia d’avals per compte de l’Estat per a empreses i autònoms de fins a 100.000 milions per a la renovació de préstecs i o nou finançament per part de les entitats financeres per fer front als compromisos de pagament, i així preservar l’l’ocupació. El Consell ha establert les condicions i requisits aplicables només per a un primer tram de 20.000 milions de la línia d’avals públics. L’Estat garantirà el 80% dels préstecs a autònoms i pimes, als quals se’ls han reservat 10.000 milions d’aquesta quantitat. Per a la resta d’empreses, l’aval serà del 70% en els crèdits nous i el 60% en les renovacions. El termini màxim de devolució serà de cinc anys i deixen a les entitats financeres la definició dels tipus d’interès.
La disposició final assenyala que les mesures previstes en el decret mantindran la seva vigència durant el termini d’un mes, tot i que mitjançant prèvia avaluació de la situació, es pugui prorrogar la seva durada mitjançant un altre decret.
Feliçment, el Banc Central Europeu (BCE) ha anunciat un programa d’emergència pandèmica (PEPP) de compra d’actius del sector públic i privat amb una dotació inicial de 750.000 milions fins a finals del 2020. Segons la meva opinió, per no tensar la prima de risc, seria preferible que fos el mateix BCE el que transferís directament els fons al Govern i les empreses sense considerar-se emissió de deute públic. D’aquesta manera, crec factible que, efectivament, el finançament atorgat a empreses i autònoms, en un curt termini de temps, arribés als 200.000 milions.
¿N’hi haurà prou per tallar l’hemorràgia de fallides d’empreses i de destrucció d’ocupació? Depèn bàsicament de tres factors: de la intensitat i la durada de la fase exponencial dels casos de coronavirus confirmats; de quan rellevant sigui la caiguda de l’activitat econòmica, i de l’efectivitat de les mesures econòmiques i fiscals per contrarestar la crisi i estimular l’economia, no només de la injecció de liquiditat.
Si la caiguda mitjana de la producció fos al llarg d’un trimestre d’un 25%, el retrocés del PIB seria de l’ordre del 6%, i experimentaríem una recessió econòmica. En aquest supòsit no desitjat, no estaria de més practicar-ne una novena per no caure en recessió.
