Ens en sortirem, d'aquesta

Els cignes i els nens

1
Es llegeix en minuts
lmmarco50540459 rome  italy   23 10 2019   italian actress lucia bose arrive191024130847

lmmarco50540459 rome italy 23 10 2019 italian actress lucia bose arrive191024130847 / ETTORE FERRARI

Ens escriu l’oncle Oscar per saber com estem i m’informa que Lucía Bosé ha mort. Diu: «Acaba de morir Lucía Bosé, però la seva bellesa quedarà per molt de temps». 

Em prenc molt seriosament la bellesa, és una font de plaer important, i hi ha poques coses més importants que el plaer. 

Lucía Bosé posseïa, és cert, aquest tipus de bellesa atemporal (no subjecta a cap moda) i absoluta. D’una banda, tenia els trets d’una bellesa canònica (hauria sigut considerada bonica en qualsevol època i temps) i, de l’altra, era absolutament original i única, una combinació de trets i de tonalitats mai vistos anteriorment. Vaig respondre a l’Oscar: «Sí, era una bellesa final, com la de Silvana Mangano, com la de gairebé tots els actors que van treballar amb Visconti».

Quan fa unes setmanes o mesos (molts dies, ja no sé ni quin dia de la setmana és, la veritat és que també em passava AC –abans del coronavirus–, però menys), va començar la terrible expansió del coronavirus a Itàlia i van arribar les primeres imatges dels carrers de les ciutats del nord buides, vaig pensar: «És el moment d’anar a Venècia, la podré veure buida per primera i última vegada, compraré un bitllet d’avió». 

No ho vaig fer, clar, i al cap d’uns dies ja va ser impossible.

Parlant amb l’Oscar em vaig adonar que si desitjava tant veure una Venècia desertada era en part per ‘Muerte en Venecia’ de Visconti, una pel·lícula amb el mateix tipus de bellesa que Lucía Bosé: nostàlgica, profunda, final, gairebé dolorosa (la bellesa veritable sempre ho és). 

Diuen que aquests últims dies s’han vist cignes navegant elegantment pels canals de Venècia, més nets que mai gràcies a la supressió de tota activitat humana. M’ho prenc com un senyal de bonaventura, al costat del fet que el virus perdoni els nostres fills. 

Notícies relacionades

Els nens vius i sans (tot i que una mica avorrits, a estones, a casa) i els cignes de Venècia són el senyal inequívoc que ens en sortirem, d’aquesta. I que tornarem a Venècia. 

   

Temes:

Coronavirus