L'estat del malestar

Mai hauria escrit aquestes línies de no haver llegit l’altre dia a ‘La Vanguardia’ unes declaracions de Boi Ruiz, conseller de Salut d’Artur Mas entre el 2010 i el 2016 i actual catedràtic de Gestió i Polítiques Sanitàries de la Universitat Internacional de Catalunya –¡que llarg!–, en les quals deia: «El problema és de quantitat: no tenim prou llits a les ucis, ni els respiradors necessaris, ni instal·lacions i equipaments per atendre la quantitat de gent que vindrà» i «els centres no haurien de depassar el 85% de la seva ocupació, una cosa molt difícil a Espanya quan hi ha llistes d’espera que augmenten la pressió sobre cada llit d’hospital». Recordem que, plenament transferides les competències sanitàries a cada comunitat, el primer trimestre de l’any passat 168.108 persones feien cua a les llistes d’espera catalanes, mentre que a les madrilenyes i basques eren, respectivament, de 52.579 i 18.357 aspirants.

O el catedràtic Ruiz és un grandíssim cínic o ha decidit esborrar del cap que, el 2010, l’Institut Català de la Salut, que ell dirigia, va reduir el seu pressupost en un 14,3% i va acomiadar uns 1.000 metges de família, 787 professionals d’infermeria (un 12%), i va reduir el nombre d’interins de 8.956 a 7.621 (un 17%), substituint-los per molt inestables contractats eventuals. Un altre dels seus triomfs va ser privatitzar alguns sectors de la sanitat pública.

Ruiz també opina que l’Estat ha fet «una mala lectura» de la petició del president Torra: «Han entès coses que no s’han d’entendre en aquest moment». Considero, ignorant de mi, que, posats a confinar totalment, millor fer-ho amb Madrid, com amb Igualada, al ser totes dues localitats enormes focus d’infecció; tampoc no encerto a comprendre les obtuses reticències del president al fet que l’Exèrcit, que paguem entre tots, no col·labori contra el microscòpic i letal enemic comú. ¿O potser Torra encara l’imagina entrant amb la guàrdia mora i els tancs per la Diagonal?

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

També Puigdemont ha intentat treure profit d’aquesta trista situació, al·legant que no va tenir cap sentit que al seu dia se l’obligués a comparèixer presencialment quan ara tot és teletreball; és d’un alarmant narcisisme comparar un desafiament personal a l’Estat amb un estat d’alarma col·lectiu.

El meu amic Toni Comín, exconseller de Salut, ha tingut l’elegància de no barrejar peres amb pomes, limitant-se amb els seus tuits a animar i aplaudir el personal sanitari. Artur Mas no ho sap, no contesta: en boca tancada, els virus no hi entren.