Afrontar la pandèmia des dels consells psicològics

Si cada crisi, com diuen, té la seva oportunitat, el coronavirus n’ofereix algunes des del punt de vista psicològic. Per començar, acabar amb l’estigma social que comporta l’assistència psicològica. Aquesta crisi també té un grapat d’efectes col·laterals sobre la salut mental de la població. Ens trobem, no s’ha de subratllar massa, davant d’una situació sense precedents, tot i que existeix investigació prèvia sobre les conseqüències psicològiques de la quarantena en cas d’altres malalties infeccioses

, com la SARS, l’Ebola o la MERS. Les investigacions, dutes a terme en grups reduïts, instal·lacions especials i situació d’autoaïllament, ens indiquen que, de manera primordial, s’observen símptomes d’estrès posttraumàtic, confusió i ràbia. Els anomenats «estressors» que hi contribueixen són la durada de la quarantena, la por de ser infectat, la frustració, l’avorriment, el temor de no tenir prou material mèdic o la informació adequada, el perill de patir pèrdues econòmiques i el possible estigma de qui té la malaltia. Alguns dels investigadors destaquen que aquests efectes psicològics habitualment acaben sent de llarga durada.

La majoria dels efectes adversos venen de la imposició de la restricció de llibertats: la quarantena voluntària està associada amb menys malestar psicològic i menys complicacions a llarg termini. Òbviament, encara és aviat per tenir estudis concloents sobre el coronavirus, però valorant les investigacions existents, creiem encertat potenciar la solidaritat dins de les comunitats durant el confinament i extreure la part positiva de l’experiència.

Per a tothom serà important conscienciar-se de com percebem la situació de confinament i d’incertesa. Les persones que pateixen fòbies, atacs de pànic o ansietat generalitzada resulten més propenses a tenir alguns pensaments repetitius. Per dir-ho de manera senzilla, es tracta d’aquelles frases que comencen amb un «i si ...» i continuen amb el plantejament d’escenaris catastròfics: malaltia, morts, desgràcies, pèrdues econòmiques i de feina... Són frases que anticipen el que encara no s’ha produït i de les quals no tenim cap evidència que s’acabin generant. Parlem d’una tendència a preocupar-se de manera obsessiva abans d’hora. Aquests pensaments generen ansietat i promouen estrès, com els «hauria de...», que haurem de canviar per «vull fer...». A més, el fet d’ignorar els signes físics i psicològics de l’estrès, creient que desapareixeran sols, contribueix a augmentar l’ansietat.

Aquest malestar emocional causa un deteriorament físic i psicològic que es pot acabar convertint en l’avantsala de trastorns mentals. Davant d’aquesta difícil situació, la Junta del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) ha publicat a la web un conjunt de recomanacions per promoure el benestar anímic de la ciutadania.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Avui convé recordar les paraules del doctor Tedros Adhanom Ghebreyesus, director general de l’OMS: «El món està acceptant el concepte de ‘cobertura sanitària universal’. La salut mental ha de ser una part integral de l’assistència sanitària universal. A ningú se li pot negar l’accés a la salut mental per no tenir els recursos o viure en un lloc remot». En aquesta crisi, cal posar èmfasi en aquest punt. Per tant, és necessari normalitzar i ampliar l’accés a l’assistència psicològica, tot i que infrautilitzada al nostre país. Mentre la majoria de països europeus supera amb escreix la nostra ràtio de professionals per habitant (en resum, a Europa ens tripliquen en nombre de professionals de la psicologia), a Catalunya i a la resta de l’Estat encara ens queda un llarg camí per recórrer i cobrir. 

*Psicòloga clínica. Vocal de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Psicològia de Catalunya.