La plaça
Quan de conèixer el que ens passa es tracta i busquem saber sobre la vida, acudim en massa a la televisió en directe
zentauroepp2461666 television200327171942 /
El que ens està passant sembla el guió d’una sèrie apocalíptica. I no obstant, és veritat, el món ha canviat per sempre i cap de nosaltres sortirà d’aquesta conjuntura igual com hi vam entrar. Però en totes les crisis, entre una reguera de males notícies, també hi ha efectes positius. Per exemple, no crec que ningú posi en dubte la necessitat d’una bona sanitat pública; el teletreball es generalitzarà i demostrarà que internet serveix per a alguna cosa més que veure vídeos, compartir mems enginyosos i lligar amb desconeguts, i l’exemple de molts farà que tots vulguem ser millors persones. Almenys durant uns dies. Perquè, malgrat que a cada minut que passa les notícies canvien, soc optimista i considero que sortirem d’aquesta crisi que ens ha assegut a terra, més forts i millors, amb alguns dubtes convertits en certeses, segur que més solidaris, i espero que convençuts que és més important invertir en científics que en futbolistes.
Aquesta allau passarà, i quan tornem a la normalitat sanitària, arribarà el moment de recompondre el teixit empresarial. En els primers dies de la pandèmia, una consultora especialitzada en la gestió de la reputació corporativa (Villafañe y Asociados), una empresa dedicada a l’estudi dels comportaments dels consumidors i a la imatge online de les companyies (nethodolo.gy) i l’estudi de comunicació empresarial líder d’Espanya (Estudio de Comunicación) es van unir per estudiar com afectava el Covid-19 la reputació corporativa de les empreses en un entorn en el qual tot flueix i s’interrelaciona. El resultat del seu estudi pel que fa a la televisió és tremendament aclaridor sobre una de les llegendes urbanes més repetides: la que diu que la tele en streaming és el futur i que les cadenes en obert estan en fase terminal. Perquè la realitat es mostra amb dades, no amb opinions, i és rotunda.
Comparant les dues primeres setmanes de març, el consum de les cadenes en obert va créixer fins a pics del 62%, mentre que el de les cadenes de pagament també ho va fer, però molt menys i només lleument. A tall d’exemple, comparant els dos primers diumenges del mes, la televisió en obert va créixer un 56% i va arribar al rècord de 205 minuts diaris de mitjana, mentre que la de pagament va créixer dels 28 minuts als 29 tan sols. Això va passar durant la segona setmana de març, que es va convertir gràcies a la televisió generalista en la setmana amb el consum més alt en dos anys. Aquest diumenge es va aconseguir el màxim històric de consum, amb 10.485.000 de persones de mitjana. Dels 257 minuts de consum, 165 corresponen a les cadenes generalistes, que aconsegueixen la dada dominical més alta dels últims cinc anys. En contrast, el pagament, privat del seu atractiu més gran, el futbol, amb prou feines va pujar 1 minut durant el cap de setmana. Va passar el mateix amb els moments àlgids del procés. Quan de conèixer el que ens passa es tracta i busquem saber sobre la vida, en comptes d’evadir-nos-en, llavors acudim en massa a la televisió en directe, feta a peu de carrer i gratuïta. Perquè és la plaça on ens trobem tots.
