Perill d'incendi

L’altre dia, llegint l’última novel·la de Guillermo Arriaga, vaig descobrir que els japonesos practiquen el ‘kintsugi’, un art que consisteix a reparar ceràmiques destrossades. Barregen pols d’or amb una laca especial que extreuen de plantes, la ‘urushi’, i no només recomponen la destrossa sinó que també creen un objecte més resistent que l’anterior, víctima d’una malaptesa, un accident, o un atac de ràbia.

No sabria precisar en quina de les tres categories s’enquadra el que ens està passant, però sí que tinc clar que amb la pols d’or i la laca especial no s’arriba per reconstruir tot el que ha saltat pels aires amb aquesta pandèmia. I el que ha despullat. La gestió política de la globalització que definitivament no existeix, no només perquè els EUA tinguin un president il·luminat i aïllacionista –que també– sinó perquè l’Europa solidària i robusta que somiem se’ns està esvaint entre els dits. El capitalisme rendista portat fins al paroxisme, amb la repugnant especulació de màscares i respiradors com a expressió màxima. El menysteniment a les advertències dels científics que des de fa anys alertaven que una una cosa així podia ocórrer; si amb el canvi climàtic els fem el mateix cas, estem ben fotuts. El maltractament a l’Estat del benestar, singularment a la sanitat pública –però no només– simbolitzat pel col·lapse de Madrid i el drama de moltes residències d'avis convertides en aparcaments humans.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

I la confirmació del debat polític –i mediàtic– com un femer insuportable on el pugilat per carregar a l’adversari els morts d’aquesta crisi ha tocat el fons de la misèria moral. El que té de bo aquesta andanada que ens ha caigut a sobre és que ha esborrat de cop les impostures. I que un munt de gent està disposada a donar la batalla per canviar el paisatge. El protagonista de la novel·la d’Arriaga –molt recomanable, per cert– escriu: «La flama d’un llumí dura només uns segons, però és capaç d’incendiar un bosc». Al lloro.

.