IDEES
Dies estranys
Trobo un fòrum en què es comparteixen vídeos dels passejos que realitzava la gent. Hi ha passejos per la platja a Hawaii, per embarcadors a Seül, pels carrers de San Francisco
35292448 59 /
En aquests dies obsessius en què el punt mort s’ha instal·lat com a material anímic primordial, alguns avancem passadís a dalt, passadís a baix amb la intenció de sentir que alguna cosa s’assembla a una cosa coneguda, que hi ha un referent mínim de normalitat. Jo camino vuit, nou, deu quilòmetres. Activitat essencial, que li diuen.
En aquests dies que els nens (i els adults) estan tancats i no aguanten veure una pel·lícula per la durada, els nervis, i l’esgotament, en aquests dies que navegar per internet exerceix de placebo i forat negre a parts iguals, trobo una nova activitat que m’hipnotitza, potser pel que implica, pel seu nou significat. Trobo mentre deambulo per on puc un fòrum en què es comparteixen vídeos dels passejos que realitzava la gent per parcs, jardins i platges. Hi ha passejos per la platja a Hawaii, passejos per embarcadors a Seül, passejos pels carrers de San Francisco. Ara es comparteixen més que mai. Alguns prometen interaccions socials, d’altres exclamen «passeig amb POV», amb punt de vista, el passeig com a nova pornografia, el passeig com a desig carnal inabastable. Immediatament em passa pel cap ‘Días extraños’, la pel·lícula de Kathryn Bigelow, en quèl els records feliços, propis o aliens, són emmagatzemats i disfrutats com si fossin opiacis en dies menys agradables.
La normalització de la vida en càpsula genera sociabilitats diferents, constel·lacions menys agitades. Les amigues de la infància tornen i recuperem hàbits que es mantenien adormits, com records. Hem creat un cicle de cine musical sense saber-ho: un dia una va a veure ‘Les Girls’, l’endemà una altra va a veure ‘Brigadoon’ i la tercera ‘West Side Story’. Ens apropem a les nostres pel·lícules de la infància com els llangardaixos s’acosten al sol. Per cert, diuen que una part del nostre cervell es manté intacte des que vam ser rèptils i per això els humans ens tombem a absorbir els rajos de sol quan fa bon temps. En això penso just abans de posar-me un vídeo a Youtube en què se senten les onades del mar.
