Aquests dies de ràdio

La ràdio m’acompanya tot el dia. Al matí, mentre em dutxo i vaig a la feina. Al migdia, tornant cap a casa. A la tarda, fent feines domèstiques. A la nit, per anar a dormir. I a la matinada, quan em desvetllo. Sempre hi és. Al matí busco energia i a la nit, la ràdio tranquil·la (a la que em va acostumar l'enyorat Joan Barril). Normalment sempre hi acabo trobant el to de la meva rutina, però aquests dies que els mitjans parlem tot el dia del coronavirus i que les xarxes socials multipliquen l’efecte pandèmic, m’ha costat més.

La ràdio ha alterat el ritme natural del dia amb més informació i més paraula. També ho hem fet a la televisió. La velocitat amb la que està passant tot no ens ha permès aturar-nos a badar a petits racons, marges o cantonades. Ara tot són avingudes i el paisatge passa volant.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Els mitjans han canviat les rutines de producció dels programes amb el teletreball, fòrmules més distants però amb resultats més propers. A la situació crítica hem afegit la necessitat de no aturar-los i ser-hi, extremant les mesures de seguretat. A TV-3 s’ha modificat la graella amb una programació on el principal objectiu és informar i entretenir. A ‘Planta Baixa’ hem redibuixat el programa amb la voluntat de servei públic, a posar encara més accent a les minories, i hem habilitat un canal directe de comunicació per resoldre les preguntes dels espectadors. Cada setmana en rebem milers. La gent té preguntes i els mitjans han de donar-los respostes. Però cada dia que passa em pregunto amb més urgència: ¿Estem trobant el to? ¿Estem dedicant prou temps a trobar espais d’humanitat? ¿Sonen prou cançons? ¿Es parla prou de llibres o de les històries de l’altra punta del món?

Sentint la ràdio, hi ha moments que penso que, posats a alterar les programacions, podríem sentir-hi Jordi Beltran a tota hora. M’he n'adono que si m’agrada tant la ràdio no és perquè em dona informació, si no perquè em fa companyia. També aquests dies, on cada dia és dilluns i enyoro els dissabtes a la tarda.