Salvar el negoci del futbol enmig de l'hecatombe

L’estat d’excepció en el qual vivim porta els pitjors vaticinis. Els missatges que al tancament global individualitzat auguren que res serà com abans, que ens mentalitzem, i que vagi amb molt ull qui gosi queixar-se.

Han quedat anul·lades les llibertats més bàsiques, els governs s’han bunqueritzat, i ja estem avisats que ens hem d’acostumar a un nou règim de vida. L’acció davant el Covid-19 és tan necessària que totes les altres coses importen poc o res.

L’economia o la vida, que va dir Torra. Mondongo a mort, que clamava aquell sindicalista quan la sagnia laboral va irrompre a les fàbriques. ¿A qui li importa el que li pugui passar al negoci del futbol? ¿Algun imbècil està preocupat perquè el Barça sigui campió de la lliga més insignificant del segle, o que el majestuós Liverpool es quedi sense aixecar la Premier? 

Si la humanitat surt d’aquesta, també en sortirà el futbol. El que canviarà serà el concepte de negoci. Arraconats contra les cordes per la pandèmia, els senyors de la pilota miren de donar forma a la competició i així evitar l’enfonsament generalitzat. Confinats, amb el rostre allargat que atorguen les conferències ‘online’, sis dotzenes de federatius van acordar ahir que les lligues han d’acabar com sigui, millor amb públic als estadis que aïllat a casa, confiant que l’estiu hagi exorcitzat el virus.

Semblen els músics del ‘Titanic’. L’anunci de la UEFA és una puntada de peu cap endavant sabent que res està garantit. ¿Un final de Lliga al juliol enredat amb els de la Champions i l’Europa League més la seqüència immediata de l’inici de la temporada 2021-22? El que s’estableixi ara es pot enfonsar d’aquí poc.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Els senyors de la UEFA fan bé a preparar nous escenaris i mirar d’esquivar la ruïna. El seu president, Ceferin, va dir que té un pla A, B i C. ¿Contemplarà el D? Qui els hauria dit que una pandèmia arribaria per esmenar l’estafa d’un sistema encaminat cap al col·lapse.

Els antics dirien que la vaca ja no donava per a més. Els postmoderns adverteixen que els supervivents d’una catàstrofe n’aprenen i surten endavant. Tant de bo.