La UE es juga el futur

La Unió Europea (UE) s’enfronta amb el coronavirus a una crisi sanitària, socioeconòmica, política i geoestratègica decisiva. La resposta dels 27 membres i de les institucions europees a cada un d’aquests reptes determinarà la vida quotidiana dels seus 450 milions de ciutadans i el paper de la UE al món durant els anys venidors. La fragilitat dels fonaments de la UE ha quedat manifestada amb la reacció nacionalista inicial dels Vint-i-set a la pandèmia, el tancament de fronteres, la falta de solidaritat amb Itàlia, la divisió sobre com finançar la reactivació i les fractures nord-sud i est-oest. La divisió dels Vint-i-set i la falta de solidaritat europea representen «un perill mortal a la UE», ha advertit Jacques Delors, l’emblemàtic president de la Comissió Europea del 1985 al 1995.

En l’àmbit sanitari, la Comissió Europea ha emprès les primeres iniciatives de coordinar la compra de subministraments i la recerca del virus, però els Vint-i-set continuen competint per separat per obtenir mascaretes, equips i medicines. Després de la negativa inicial, Itàlia ha rebut alguna ajuda dels socis europeus. Però la imatge que segueix vigent és la decisió de Berlín i París de prohibir l’exportació de material sanitari i l’aterratge a Itàlia d’avions de la Xina i Rússia amb personal i equips sanitaris. El 88% dels italians considera que la UE no està ajudant el país davant de la pandèmia, segons els sondejos, cosa que afavoreix la ultradreta euroescèptica.

Els països de la UE amb més morts pel virus –Itàlia, Espanya i França– tenen dificultats per afrontar l’epidèmia per la seva dràstica reducció de llits hospitalaris dels últims 30 anys. Malgrat l’augment de la població, des del 1990 França ha suprimit 180.000 llits; Itàlia, 218.000, i Espanya, 28.000, segons l’Eurostat i les dades franceses.

Desigualtat més evident

L’epidèmia ha fet encara més evidents les desigualtats socials a la UE, amb unes taxes d’incidència del virus set vegades superiors als barris pobres de les grans ciutats respecte a les zones més acomodades, com reflecteixen les dades de Barcelona i les ciutats de la perifèria a Espanya. 

El confinament i la paràlisi econòmica genera suspensions massives d’ocupació i retallarà els ingressos de milions de famílies a la UE. Cal veure si les mesures d’adoptades pels governs seran suficients per mantenir a la superfície les famílies i les petites i mitjanes empreses, atesa l’elevada precarietat laboral i financera. A França, malgrat els ajuts governamentals i el subsidi d’atur, s’estima que els més de 2,2 milions d’assalariats afectats per suspensió temporal d’ocupació perdran 216 euros mensuals. A Itàlia, el Govern ha hagut de mobilitzar d’urgència 400 milions per a vals de menjar.

La UE ha suspès temporalment l’aplicació de les estrictes normes de dèficit públic del pacte d’estabilitat per permetre als governs afrontar les enormes despeses dels plans d’ajuda. El risc és que Berlín i els seus aliats vulguin reinstaurar-ne l’aplicació tan aviat com ells se sentin còmodes, com van fer el 2010, quan van imposar la política d’austeritat i van enfonsar en una segona recessió l’eurozona, que sortia trontollosa de la primera, causada per la crisi financera del 2008.

Enfrontament

Mentre el Banc Central Europeu (BCE) ha acabat intervenint amb decisió, el finançament dels plans de rescat de ciutadans i empreses i la posterior reactivació econòmica enfronta els Vint-i-set. Un grup encapçalat per França, Espanya, Itàlia i Portugal reclama una mobilització col·lectiva de fons de la UE, però Alemanya, Holanda, Àustria i Finlàndia volen condicionar l’ajuda europea a plans d’ajustament com en el passat.

Notícies relacionades

Allau de retrets a Holanda per la seva resposta al coronavirus

Brussel·les impulsa un sistema d'ajuts per protegir l'ocupació

La decisió del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, d’aprofitar la conjuntura per reforçar el seu règim autoritari ha afegit una crisi política. La tímida resposta de la Comissió Europea i el silenci dels líders dels estats consolidaran l’autoritarisme en altres governs, com Polònia, i reforçaran la ultradreta, que té Orban com l’exemple que cal seguir.

En l’àmbit internacional, si la UE no intenta suplir l’absència del lideratge nord-americà en la gestió mundial de la pandèmia, s’exposa que el buit deixat sigui ocupat per la Xina i Rússia. Els dos països estan multiplicant els seus gestos simbòlics per ampliar la influència i promoure la seva agenda internacional i el seu model polític, mentre que la UE apareix debilitada i dividida.