Després del dia després

Arribarà el dia després, sí. Però ¿i després? «Presiento que tras la noche/ vendrá la noche más larga». Trio aquests dos versos d’una de les cançons emblemàtiques de Luis Eduardo Aute (la pena que sento per la seva mort impregnarà, adverteixo, tota aquesta columna) perquè és la resposta més inspirada i gràfica que trobo. La més poètica. I perquè el record d’Aute ha vingut de sobte a deslliurar-me, a anestesiar-me, com un cop pel broc gros, de la meva angoixa pel coronavirus.

És com si el mateix Aute hagués arribat a la meva tancada per consolar-me, per revelar-me que l’antídot al verí d’aquests dies és també en abandonar-se sense por d’aquesta melancolia que impregna moltes de les seves cançons; com si hagués vingut a xiuxiuejar-me, amb aquesta veu seva tan de ras i tan de fum, «estoy aquí a tu lado/ para que no tengas miedo», i jo li correspongués agraït: «no me hace falta la luna/ ni tan siquiera la espuma/ me bastan solamente dos/ o tres segundos de ternura». 

Cita diària

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Els que em regales ara, el meu admirat Aute. Els que m’has regalat acompanyant-me des del principi (som del mateix any). Vaig créixer amb tu; amb tu vaig conèixer «el color de un tiempo abierto/ un mañana siempre incierto / aleluya» i davant de la fatalitat de la vida em vaig repetir mil vegades amb tu que «yo solo pasaba/ pasaba por aquí». És per això per la qual cosa «quiero que no me abandones» i pel que t’emplaço a la cita diària, «date prisa que ya son las cuatro y diez». T’ofereixo el meu sofà i la nostra bogeria favorita: «cine, cine, cine/ más cine por favor/ que todo en la vida es cine/ y los sueños/ cine son».

Així estic, agafant-me al record d’Aute per alliberar-me, per unes hores, de la pandèmia i dels negres pressentiments. El meu jo optimista s’aferra a l’esperança del dia després, mentre el meu jo pessimista pregunta obstinat: sí, però ¿i després? Després del confinament, l’alliberament, el carrer, el retrobament. Sí, però ¿i després? La reconstrucció. Sí, però ¿i després? La curació. Sí, però ¿i després? La llarga travessia del desert. Sí, però ¿i després?... ¿Algú en té la resposta?... Silenci. I torna Aute al rescat: «es más fácil encontrar/ rosas en el mar».