El procés de reconstrucció després de la pandèmia
Fórmules d'ahir per demà
Les propostes evidencien la gravetat de la crisi, tot i que els referents històrics no sempre són repetibles
zentauroepp53036865 opinion leonard beard lunes 6 4 2020200405222722
Quarta setmana del confinament, que durarà almenys fins al 26 d’abril. El tancament total s’atenuarà després de la Setmana Santa si les xifres que s’estudien diàriament continuen donant mostres d’alentiment. Les mesures per fer front a la pandèmia s’aixecaran de manera gradual i potser d’aquí a algunes setmanes es podria permetre que els nens trenquin la condemna domiciliària. Vivim en una condicional permanent; les certeses escassegen, tot i que les restriccions de mobilitat sí que funcionen.
La gravetat de la situació sanitària persisteix. Els sanitaris fan front al col·lapse i les residències d’avis demanen desesperadament auxili a l’Administració. La gestió no és lliure d’errors i en alguns casos la palla en l’ull de l’altre no ha permès veure la biga en el propi. La complexitat del moment empeny els governants cap a un territori desconegut i que bascula entre l’emergència i la necessitat de preparar-nos per al després. La portada de la revista ‘The Economist’ reflexionava aquest cap de setmana sobre la cruesa de governar i decidir sobre la vida, la mort i l’economia. ‘Un càlcul fosc’ (‘A grim Calculus’), titulava, al·ludint a la ponderació de factors que marcarà la vida de milers de milions de persones.
Errors de percepció i irresponsabilitat
La major part dels països europeus ha pres consciència de la magnitud del repte, una vegada superats els errors inicials de percepció. Molt diferent ha sigut el maneig de la crisi per part de mandataris com Jair Bolsonaro o Donald Trump, que va menysprear la gravetat de la malaltia i la seva propagació. Avui, els Estats Units tenen el nombre més alt del món de contagiats, especialment Nova York, la ciutat natal del president. Tampoc Boris Johnson va ser ràpid de reflexos. Confinat a Downing Street després de donar positiu per Covid-19, ha passat de relativitzar la pandèmia a ordenar el confinament. Tant Trump com Johnson han donat mostres d’una enorme irresponsabilitat però, encara pitjor, el seu càlcul fosc es resol a favor de l’economia per sobre de les vides.
A Espanya es busquen contra rellotge fórmules que, anteposant la salut dels ciutadans, permetin preparar-se per a un escenari de recessió mentre l’economia hiberna en plena primavera. El procés de reconstrucció que vol impulsar Pedro Sánchez l’ha portat a rescatar mesures de gran calat històric: des del pla Marshall que ha col·locat en el debat europeu fins als pactes de la Moncloa, que acaba de situar en el pla domèstic.
Les propostes evidencien la gravetat de la crisi, tot i que els referents històrics no sempre són repetibles. S’entén que Sánchez apel·li a una fórmula política que en plena transició va concitar un ampli consens per generar avui la complicitat de l’arc parlamentari. De moment, algunes forces polítiques ja han acollit la proposta amb fredor.
La tira gràfica de la contraportada del primer número d’EL PERIÓDICO, de l’octubre de 1978, mostrava el taüt dels pactes de la Moncloa. Van durar tot just un any però van permetre corregir els greus desequilibris econòmics fins a arribar a la firma de la Constitució. Esperem que l’altura de mires permeti mantenir amb vida un cert nivell de generositat política almenys fins a haver doblegat el virus.
