5 punts clau
Mantenir la salut mental en temps de confinament
Hem de pensar com contribuir i acceptar les nostres emocions tal com són
GRAFCAT3883. BARCELONA, 30/03/2020.- Personal médico del Hospital Dos de Mayo de Barcelona agradece los aplausos y muestras de apoyo de los ciudadanos, este lunes, decimosexto día de aislamiento tras el estado de alarma decretado por el gobierno para frenar el avance del coronavirus. EFE/Quique García /
Ja hem après que hi ha una cosa més important que protegir-se del Covid-19, que és protegir els altres i, especialment, els més vulnerables. Amb la salut mental passa exactament el mateix, mantenir la nostra salut mental repercuteix en el nostre benestar i en el de les persones que ens envolten. És més, mantenir un estat d’ànim equilibrat i no deixar-se portar pel desànim, el pànic o la ràbia és una contribució inestimable a la lluita contra la malaltia. No és possible donar receptes que valguin per a tothom, cadascú té les seves circumstàncies particulars, però intentaré cridar l’atenció sobre cinc punts clau que poden ajudar, senzillament, a resistir.
1. Acceptar el malestar. Cal ser conscient que el confinament es farà llarg i que hi pot haver dificultats. Farem plans que després no es compliran, tindrem moments de davallada, o rampells d’ira, mal humor i impotència. L’important és saber reconèixer que és normal que tinguem moments dolents i que després ja ens recuperarem. No pretenguem viure en un estat d’optimisme permanent, tindrem moments alterns d’ànim i desànim. Siguem realistes i acceptem amb franquesa que ho passarem malament, i així, amb la mateixa franquesa, podrem somriure quan hagi passat el mal moment.
2. Controlar la informació. Cal cenyir-se a fonts fiables i contrastades. Millor informar-se una vegada al dia i no estar contínuament pendent de les novetats. Cal fugir de les notícies falses que discorren per la xarxes, són especialment nocives per a la nostra confiança i el nostre benestar. Les notícies falses tenen aparença de veritat, es difonen amb molta rapidesa, i després quan es desmenteixen, el mal ja està fet. Cal fugir de la sobreinformació, no podem saber-ho tot i ni ser especialistes en malalties contagioses, confiem en les explicacions dels metges i les autoritats.
3. Recolzar-se en els altres. És el moment de mantenir-se en contacte amb familiars, amics i veïns, per compartir i ajudar-se. Hem de tenir present contínuament que hi ha moltes altres persones que els està passant exactament el mateix que a nosaltres. Oblidem-nos dels incívics que no compleixen les normes i busquem el contacte amb els que compleixen i que intenten ajudar i animar els altres. Per sort, el confinament no significa incomunicació, podem aprofitar per intensificar els nostres contactes socials tot i que sigui a distància.
4. Organitzar les rutines. És important establir rutines i mantenir horaris, sobretot els del son i dels àpats. Cal incloure-hi exercici físic perquè és imprescindible per a la salut i també activitats divertides que ens permetin no pensar en la situació general durant una bona estona. Si es fa teletreball, mantenir un horari i un lloc segregat per fer-lo. I recordar que també necessitem moments d’intimitat, d’estar tot sol i fins i tot d’avorrir-se. Però si després l’organització no funciona i no es compleixen els horaris, no passa res, cal tornar a intentar-ho l’endemà.
5. Refrenar les expectatives. No sabem què passarà, quan durarà la situació, si ens contagiarem nosaltres o algú pròxim. Però si comencem a pensar en tot el que ens podria passar, arribarem a la desesperació, ens fa més mal la incertesa sobre el futur que les amenaces reals. No especulem amb el futur, visquem en el present, fem el que toca fer avui i ja veurem si hi ha alguna novetat o no. No cal avançar els esdeveniments.
Notícies relacionadesEn resum, si es vol mantenir la salut mental, cal fer senzillament el correcte; és a dir centrar-se en el que cadascú pot fer i portar-ho a la pràctica. El nostre futur depèn de l’evolució de la malaltia, dels recursos de les administracions, del comportament d’altres persones, això és aclaparador i ens mostra que som fràgils i estem exposats a factors que estan fora del nostre abast. Precisament per aquesta aclaparadora perspectiva, hem de mirar-nos a nosaltres mateixos i preguntar-nos ¿què puc fer jo per contribuir-hi? Podem, sobretot, seguir les instruccions i recomanacions dels metges i sanitaris i mantenir la convivència. Això és senzillament fer el correcte; i fer el correcte juntament amb acceptar les nostres emocions tal com són, és la nostra millor contribució a mantenir la salut mental, la nostra i la dels altres.
*Catedràtic de Psicologia de la UAB. Coordinador del Grup d’Investigació en Estrès i Salut (GIES).