Mantenir la salut mental en temps de confinament

Ja hem après que hi ha una cosa més important que protegir-se del Covid-19, que és protegir els altres i, especialment, els més vulnerables. Amb la salut mental passa exactament el mateix, mantenir la nostra salut mental repercuteix en el nostre benestar i en el de les persones que ens envolten. És més, mantenir un estat d’ànim equilibrat i no deixar-se portar pel desànim, el pànic o la ràbia és una contribució inestimable a la lluita contra la malaltia. No és possible donar receptes que valguin per a tothom, cadascú té les seves circumstàncies particulars, però intentaré cridar l’atenció sobre cinc punts clau que poden ajudar, senzillament, a resistir.

1. Acceptar el malestar. Cal ser conscient que el confinament es farà llarg i que hi pot haver dificultats. Farem plans que després no es compliran, tindrem moments de davallada, o rampells d’ira, mal humor i impotència. L’important és saber reconèixer que és normal que tinguem moments dolents i que després ja ens recuperarem. No pretenguem viure en un estat d’optimisme permanent, tindrem moments alterns d’ànim i desànim. Siguem realistes i acceptem amb franquesa que ho passarem malament, i així, amb la mateixa franquesa, podrem somriure quan hagi passat el mal moment.

2.  Controlar la informació. Cal cenyir-se a fonts fiables i contrastades. Millor informar-se una vegada al dia i no estar contínuament pendent de les novetats. Cal fugir de les notícies falses que discorren per la xarxes, són especialment nocives per a la nostra confiança i el nostre benestar. Les notícies falses tenen aparença de veritat, es difonen amb molta rapidesa, i després quan es desmenteixen, el mal ja està fet. Cal fugir de la sobreinformació, no podem saber-ho tot i ni ser especialistes en malalties contagioses, confiem en les explicacions dels metges i les autoritats.

3. Recolzar-se en els altres. És el moment de mantenir-se en contacte amb familiars, amics i veïns, per compartir i ajudar-se. Hem de tenir present contínuament que hi ha moltes altres persones que els està passant exactament el mateix que a nosaltres. Oblidem-nos dels incívics que no compleixen les normes i busquem el contacte amb els que compleixen i que intenten ajudar i animar els altres. Per sort, el confinament no significa incomunicació, podem aprofitar per intensificar els nostres contactes socials tot i que sigui a distància.

4. Organitzar les rutines. És important establir rutines i mantenir horaris, sobretot els del son i dels àpats. Cal incloure-hi exercici físic perquè és imprescindible per a la salut i també activitats divertides que ens permetin no pensar en la situació general durant una bona estona. Si es fa teletreball, mantenir un horari i un lloc segregat per fer-lo. I recordar que també necessitem moments d’intimitat, d’estar tot sol i fins i tot d’avorrir-se. Però si després l’organització no funciona i no es compleixen els horaris, no passa res, cal tornar a intentar-ho l’endemà.

5. Refrenar les expectatives. No sabem què passarà, quan durarà la situació, si ens contagiarem nosaltres o algú pròxim. Però si comencem a pensar en tot el que ens podria passar, arribarem a la desesperació, ens fa més mal la incertesa sobre el futur que les amenaces reals. No especulem amb el futur, visquem en el present, fem el que toca fer avui i ja veurem si hi ha alguna novetat o no. No cal avançar els esdeveniments.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En resum, si es vol mantenir la salut mental, cal fer senzillament el correcte; és a dir centrar-se en el que cadascú pot fer i portar-ho a la pràctica. El nostre futur depèn de l’evolució de la malaltia, dels recursos de les administracions, del comportament d’altres persones, això és aclaparador i ens mostra que som fràgils i estem exposats a factors que estan fora del nostre abast. Precisament per aquesta aclaparadora perspectiva, hem de mirar-nos a nosaltres mateixos i preguntar-nos ¿què puc fer jo per contribuir-hi? Podem, sobretot, seguir les instruccions i recomanacions dels metges i sanitaris i mantenir la convivència. Això és senzillament fer el correcte; i fer el correcte juntament amb acceptar les nostres emocions tal com són, és la nostra millor contribució a mantenir la salut mental, la nostra i la dels altres.

*Catedràtic de Psicologia de la UAB. Coordinador del Grup d’Investigació en Estrès i Salut (GIES).