La insolidaritat dels països rics amenaça la UE

La Unió Europea (UE) patirà aquest any una «profunda recessió» a causa del coronavirus, anticipa el Fons Monetari Internacional (FMI). Però els governs es mostren incapaços d’adoptar una estratègia comuna i coordinada de sortida de la crisi, com va evidenciar ahir el fracàs de la reunió dels ministres d’Economia i Finances de l’Eurogrup i la fallida cimera europea del passat 26 de març. La insolidaritat dels països rics del nord amenaça el projecte polític europeu i descarrega sobre el Banc Central Europeu (BCE) la tasca de preservar l’economia i l’eurozona.

Alemanya, Holanda i Àustria només recolzen les mesures econòmiques que necessiten els seus països, però no les que requereix el conjunt de la UE per superar de forma equilibrada l’actual greu crisi socioeconòmica. La política d’austeritat imposada des de Berlín va ofegar l’economia europea durant una dècada, va dividir la UE, va agreujar la desigualtat i la precarietat i va alimentar la ultradreta. Ara una resposta europea inadequada pot disparar el descontentament social i desestabilitzar la UE. El 88% dels italians ja considera que la UE no està ajudant el país davant de la pandèmia i els últims sondejos donen a l’extrema dreta (la Lliga i Germans d’Itàlia) el 43% dels vots.   

El confinament causa una ràpida caiguda del producte interior brut (PIB) i una pèrdua d’ingressos en milions de famílies a la UE, malgrat els plans nacionals d’ajuda. L’OCDE assenyala que els indicadors econòmics van registrar una abrupta caiguda al març i l’Organització Internacional del Treball (OIT) avisa que la pèrdua massiva d’hores de feina en el segon trimestre a Europa equivaldrà a 15 milions de llocs de treball a jornada completa.

El comissari europeu de Mercat Interior, Therry Breton, preveu que el PIB de la UE caurà aquest any el 3% si el confinament dura un mes i el 5%-6% si dura dos mesos. A Itàlia, el país més afectat, el PIB caurà un 6% si l’activitat econòmica comença a reactivar-se a finals d’abril, si es retarda més, serà molt pitjor, segons la patronal Confindustria. Fins i tot a Alemanya, que ha paralitzat menys la seva economia, la recessió serà del 2,8%, estima el Consell Alemany d’Experts Econòmics.

Crisi de confiança

Alemanya, Holanda i Àustria van recolzar suspendre les normes de dèficit i deute del pacte d’estabilitat perquè els seus massius plans nacionals anaven a violar aquestes regles. De la mateixa manera, els tres aspiren a beneficiar-se del fons de 100.000 milions d’euros per finançar les suspensions temporals d’ocupació proposat per la Comissió Europea i de la línia de crèdit de 200.000 milions del Banc Europeu d’Inversions (BEI) per sostenir les empreses mitjançant crèdits barats.

Però aquestes mesures són insuficients per sortir de la crisi. El comissari Breton estima que cal mobilitzar «1,6 bilions» per reactivar l’economia de la UE, cosa que implicarà «plans nacionals equivalents al 10% del PIB», amb la consegüent necessitat d’emissions de deute públic. Per aquesta raó, urgeix consensuar un sistema europeu que garanteixi un finançament barat d’aquest deute i que no enfonsi els estats amb càrregues insostenibles. L’economista Thomas Piketty assenyala que «l’endeutament públic sense recurs a eurobons és una bomba de rellotgeria», que exposarà els països a una crisi de confiança en el futur sobre la seva sostenibilitat.

Alemanya, Holanda i Àustria rebutgen qualsevol emissió comuna de deute per finançar la sortida europea de la crisi, perquè creuen que això encariria el cost de les seves emissions nacionals. De moment, Alemanya té previst emetre 156.000 milions de nou deute per pal·liar els efectes immediats de la crisi, sense explicar el finançament futur del posterior pla de reactivació. L’altra opció d’un finançament comú a través del Mecanisme Europeu d’Estabilitat queda bloquejada a la pràctica per la insistència, en especial d’Holanda i Àustria, d’exigir condicions per autoritzar aquests crèdits, una cosa inacceptable per a Itàlia i els altres països després de l’experiència dels draconians plans de rescat.

Impacte en serveis

Notícies relacionades

L'Eurogrup fracassa de nou en la resposta econòmica a la Covid-19

Brussel·les proposa crear un fons d'atur de 100.000 milions pel coronavirus

Alemanya, Holanda i Àustria confien a poder recuperar-se més ràpid que Espanya, Itàlia i França, on els serveis i el turisme, més danyats per la crisi, tenen molt més pes en el PIB. Els tres països eludeixen que la majoria de les seves exportacions van a altres països de la UE (un 59% a Alemanya, un 74% a Holanda i un 71% a Àustria) i que sense una recuperació global europea resultarà més difícil la recuperació individual.

La falta de solidaritat contrasta amb el fet que Alemanya i Holanda són els dos països que més s’han beneficiat de la introducció de l’euro, mentre que Itàlia, França i Espanya han patit un elevat cost econòmic, segons l’estudi elaborat pel ‘think tank’ alemany Centre de Política Europea. L’informe indica que Alemanya s’ha beneficiat d’una prosperitat acumulada gràcies a la introducció de l’euro d’1,89 bilions del 1999 al 2017 i Holanda de 346.000 milions més, cosa que equival a 23.000 euros per cada alemany i 21.000 per cada holandès. Al contrari, Itàlia ha patit una pèrdua de prosperitat a causa de la introducció de l’euro de 4,32 bilions en el mateix període, França de 3,59 bilions i Espanya de 224.000 milions, cosa que equival a 73.600 euros per cada italià, 56.000 per cada francès i 5.000 per cada espanyol.