'Sempre teva'

Fa un temps TV-3 va canviar el seu lema inaugural, ‘La teva’, per Sempre teva, un eslògan que quan el vaig llegir per primera vegada em va fer olor d’amenaça: ¡L’actual TV-3 pels segles dels segles! ¡Salvi’ns Déu i tots els sants del cel! Tot i que, posats a comparar, resulta molt més discret que l’actual reclam de Catalunya Ràdio, ‘Dins teu’, que ve a dir que ja la tenim incorporada al nostre cervell com una neurona més, que ens l’han anat introduint per ves a saber quin orifici del nostre cos. He de dir, segons la meva modesta i humil opinió, que la programació radiofònica de la CCMA no arriba ni de broma als endogàmics i sectaris extrems de la seva tele, ‘la seva’.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Aquests dies estant per casa he incorporat al meu hàbit de vigilar-la una estoneta cada nit al de fer-ho també a ple sol, seguint la compareixença de la portaveu Budó i els diversos consellers i conselleres que ens expliquen cada dia el seu exquisit treball en tots els aspectes contra el Covid-19: sembla que estiguin en campanya electoral. I si tan bé duen a terme la seva tasca, ¿com s’explica seriosament la tragèdia de les residències per a ancians? Una altra cosa: el senyor Buch hauria d’aprendre que, parlant en català, no és precís recórrer a l’expressió castellana «Govern d’Espanya», posat entre cometes i amb plasenteria afegida, ni de bon tros al rebuscadíssim «Govern de l’Estat espanyol», confonent així administració i geografia.

Però si alguna cosa m’ha impel·lit a tornar a recordar ‘La nostra/Per sempre’ va ser la sensacional programació nocturna dels dimecres passats i dijous, en selecta sessió doble, com abans. L’explico: dimecres ens van posar el musical ‘La família irreal’, una coproducció de Minoria Absoluta (Toni Soler) i Dagoll-Dagom (Joan Lluís Bozzo), escrita i dirigida per Joan Lluís Bozzo amb Toni Albà com a protagonista: res a objectar. L’endemà, m’assec davant de l’aparell amb el meu entrepà del dia, veig el final de ‘Polònia’, produïda per Minoria absoluta (Toni Soler) i dirigida per Toni Soler i amb Toni Albà tornant a fer de rei Joan Carles però sense cantar i, a l’instant, sense donar crèdit als meus ulls, veig que comença ‘Maremar’, de Dagoll-Dagom (Joan Lluís Bozzo), dirigida per Joan Lluís Bozzo, amb música de Lluís Llach i una mica de Shakespeare: vaig apagar la tele amb les dues mans i vaig suplicar al meu gos sortir a fer un volt per airejar-nos. M’encanten els productes de proximitat, però si hi ha per a tothom, encara millor.