Situació crítica pel Covid-19
Drama a les residències geriàtriques
És inconcebible que la cura i la salut dels nostres majors constitueixi un negoci amb beneficis privats
La situació de 64.000 persones en residències geriàtriques a Catalunya és crítica. La de les persones que les cuiden, també. En el dia d’avui, més d’un miler de residents han mort, més 2.500 tenen símptomes evidents de Covid-19 i el personal d’atenció és el més encomanat d’Europa.
Fa molts anys que la gent gran denunciem una assistència insuficient. I ja fa molts anys que les treballadores i els treballadors de les residències denunciem manca de mitjans, falta de personal, salaris baixos i incompliment de les mesures preceptives de protecció de la salut. La dignitat de les persones cuidades i la dignitat de les persones que cuiden són dues cares de la mateixa moneda.
Falta de recursos materials
S’ha hagut de consumar una tragèdia com aquesta perquè el Govern fes cas. Des del primer moment, hem fet les denúncies en la premsa, en la negociació amb les patronals i amb el Govern, a les xarxes socials, a Inspecció de Treball. Són d’extrema necessitat les proves-test per a tota la gent gran resident i per a les persones que les cuiden. Falten equips de protecció individual, mascaretes, guants... A aquesta falta de recursos materials s’ha afegit la nul·la o retardada posada en marxa de l’aïllament de les persones encomanades, tant residents com professionals, la sectorització dels espais de les residències, i coses aparentment tan senzilles com rentar els uniformes a la feina.
Les mesures d’aïllament de les persones usuàries de les residències que estan encomanades de forma confirmada, de les que tenen símptomes evidents i les persones asimptomàtiques topa amb la falta d’espais i d’estructures adequades de les instal·lacions de cada una de les residències i en certs casos és impossible d’executar. La solució que sembla estendre’s és el trasllat de part de les persones residents a hotels o altres instal·lacions per poder aïllar-les. Aquesta solució no és fàcil ni completa. Comporta una doble problemàtica afegida. En primer lloc, cal assegurar la infraestructura específica per a l’atenció de grans dependents. En segon lloc, les atencions mínimes i diàries de certes pràctiques assistencials de cura i atenció. Les desinfeccions dels establiments han hagut de demanar ajuda a unitats especialitzades de l’Exèrcit o dels bombers.
Les persones residents, atesa la impossibilitat de rebre visites de les seves famílies i de les seves amistats, han d’afegir al patiment físic la sensació de solitud, la falta d’afecte i de connexió social. Malgrat l’esforç ingent que està desenvolupant el conjunt de treballadores i treballadors d’aquests centres, això està provocant greus depressions i altres afectacions psíquiques.
Mantenir la dignitat
És molt necessari que aquelles persones en estat més greu que no han sigut traslladades a centres hospitalaris disposin de l’atenció dels equips de cures pal·liatives en la mateixa residència. La mateixa atenció han de rebre les persones que estan confinades al seu domicili. Ens dol profundament que no es presti aquest servei. Reclamem a les autoritats un esforç per mantenir la dignitat merescuda als últims moments de la vida. Les nostres àvies i els nostres avis han sigut el pilar d’aquest país, ens han donat la vida i l’exemple, i es mereixen molt més del que els estem donant com a societat en el moment de la seva mort.
Desconeixem si les autoritats han pres alguna decisió i han posat algun mitjà per respectar els testaments vitals que moltes persones han deixat escrits per al moment en què fossin necessaris. En tot cas, és un treball que cal fer amb el respecte i la consideració que devem a la dignitat humana.
S’ha anunciat que el Departament de Salut assumeix el control de la crisi en les residències. És una decisió que té sentit. També té sentit replantejar la gestió mercantil de l’atenció a la vellesa. Per a nosaltres és inconcebible que la cura i la salut dels nostres majors constitueixi un negoci amb beneficis privats.
Reclamem la gestió pública i sense ànim de lucre d’aquest sector. Reclamem que es dediquin els recursos necessaris, que les instal·lacions siguin adequades, que es tingui en compte la voluntat de les persones grans. Reclamem condicions laborals justes i les mesures de prevenció de prou riscos per a les persones que les cuiden.
Si s’hauria fet quan tocava, s’hauria estalviat molt dolor, molta injustícia i molts mals de cap. La situació actual té responsables, a més del virus.
