Reflexions davant del Covid-19 i la logística

El sector de la logística és potser un dels que menys ha reduït l’activitat, si ens centrem en les empreses que es dediquen al que denominem ‘logística d’últim quilòmetre’, i en alguns casos l’activitat s’ha més que duplicat. En aquest sentit, volem reivindicar la tasca que estan fent les nostres empreses logístiques, aconseguint que no es trenqui el flux de repartiment d’aliments, medicaments, productes sanitaris, etcètera. Tot això en unes condicions molt difícils perquè, com que no està considerat un sector prioritari, no hem pogut disposar dels mínims EPIs necessaris (mascaretes, guants, etcètera) pels canals establerts per les institucions. En aquest escenari, ha sigut necessari que tothom els busqui on pugui, en molts casos a preus excessius o fora dels mínims estàndards de qualitat.

Cal afegir que el transport per carretera de mitja i llarga distància es troba també amb el problema de no disposar d’àrees de servei ni hotels oberts per a transportistes on poder dormir, menjar o fer les mínimes necessitats; en fi, un autèntic despropòsit. Per cert, tot i que el preu del petroli en l’àmbit internacional ha baixat el 60%, el preu final de la gasolina i el gasoil només ha baixat el 13% a Espanya, cosa que perjudica altre cop els petits. Estaria bé que el Govern espanyol restablís durant l’estat d’alarma la regulació de preus màxims per controlar una actuació insolidària i abusiva de les principals petrolieres. 

Malgrat això, no ens queixem, ja que la situació de moltes empreses i autònoms és dantesca. Amb l’activitat aturada i sense ingressos, és molt difícil poder respondre als pagaments de sous, proveïdors, impostos, etcètera. En aquest sentit, és clau que la liquiditat pugui arribar a tot el nostre teixit empresarial, sobretot als més febles, als autònoms i les pimes. Aquesta liquiditat és bàsica per no aturar la cadena de pagaments i poder resistir fins que es pugui reprendre l’activitat. Esperem que no passi com en l’anterior crisi, que les entitats bancàries aprofitin la situació per imposar-nos condicions abusives, contractacions d’assegurances i tot el ventall de maniobres a les quals ens tenen acostumats. 

Podem fer les coses d’una altra manera

Les institucions han de prioritzar mesures per salvar el teixit empresarial, ja que, si no, després de l’emergència sanitària vindrà una enorme emergència social produïda per l’atur i per totes les empreses que no hagin pogut resistir la situació. Cal més sensibilitat per encarar el postcoronavirus i que els governs es mentalitzin que sense empreses no hi ha activitat econòmica.

Malgrat la situació, penso que és un moment decisiu, la crisi ens està demostrant que podem fer les coses d’una altra manera i és necessari que agafem forces per fer un canvi de model i fer front a les grans multinacionals de l’‘e-commerce’. M’explico: el sector logístic està veient en primera línia com s’ha disparat la demanda de la compra de productes a través d’internet. L’entrega domiciliària és una cosa imprescindible durant la crisi i l’única manera que els productors poden fer arribar productes als clients.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El que està passant ara no tornarà enrere. De la mateixa manera que molta gent s’ha adonat que es poden fer moltes reunions a distància sense necessitat d’invertir temps i costos en desplaçaments, hi ha molts col·lectius que veuen que l’entrega domiciliària és una solució ideal. El que estem fent ara segurament perdurarà, potser no per a tothom, però sí per a gran part dels consumidors.

Les pimes no han d’acceptar que aquest negoci ‘online’ sigui gestionat només per grans multinacionals com Amazon. Estem davant d’una oportunitat perquè els productors, les empreses logístiques i el petit comerç comencin a col·laborar i és hora d’establir una veritable xarxa de distribució de productes de tota mena. El que anomenen la convergència del ‘retail’ i l’‘online’.