EN CLAU EUROPEA
Holanda, paradís fiscal insolidari
Els fluxos financers a través de societats pantalla holandeses per eludir impostos equival a cinc vegades el PIB del país
El sistema holandès sostreu als seus socis europeus els tributs que els corresponen dels beneficis de multinacionals
zentauroepp53140668 the museumplein square located next to museums is deserted i200416151218 /
Holanda, molt mesquí amb l’ajuda de la Unió Europea (UE) als països més perjudicats pel coronavirus, és un dels principals i més agressius paradisos fiscals del món. Holanda ocupa el quart lloc en el rànquing mundial de l’Índex de Paradisos Fiscals Corporatius del 2019, davant de Suïssa i Luxemburg i només precedit per les illes Verges, les Bermudes i les illes Caiman. Holanda s’ha convertit també en el vuitè país mundial amb més opacitat financera, només precedit per Luxemburg dins de la UE, segons revela l’Índex de Secret Financer del 2020 del febrer passat.
L’activitat de paradís fiscal holandesa priva anualment els altres estats de la UE de més de 9.500 milions d’euros de recaptació tributària pels més de 40.000 milions de beneficis obtinguts als seus territoris per les multinacionals nord-americanes i que són desviats a Holanda, segons un recent estudi de Tax Justice Network. Això es tradueix en una pèrdua anual de recaptació de més de 900 milions per a Espanya, de més de 1.400 milions per a Itàlia i de més de 2.500 milions per a França, detalla l’estudi.
A aquestes xifres cal sumar-hi les pèrdues de recaptació pels beneficis de grans companyies europees i d’altres països, que també són desviats mitjançant artificis comptables i societats pantalla cap a Holanda, ja que els beneficis de les multinacionals nord-americanes representen menys de la meitat del total que captura artificialment Holanda cada any, segons es desprèn de l’informe Els beneficis perduts de les nacions de Gabriel Zucman, Thomas Torslov i Ludvig Wier. Els estats de la UE perden cada any una recaptació de 190.000 milions a causa dels tributs eludits per les grans empreses, segons estima l’estudi Bretxa Fiscal Europea del professor Richard Murphy de la Universitat de Londres.
Paper central en l’economia
La prestació de serveis de paradís fiscal exerceix un paper central en l’economia d’Holanda. Els fluxos financers a Holanda a través de societats pantalla establertes amb l’objectiu de desviar beneficis ascendeixen a 4 bilions d’euros anuals, cinc vegades el producte interior brut (PIB) del país, segons precisa l’estudi Competint pel capital d’Arjan Reurink i Javier García-Bernando. El valor dels actius en mans d’aquestes societats pantalla ascendeix a 4,2 bilions d’euros, segons un informe governamental. L’activitat de paradís fiscal reporta a Holanda uns ingressos anuals de 3.400 milions en impostos pels beneficis obtinguts en altres països i pels serveis i salaris contractats de notaris, assessors fiscals, advocats, empreses fiduciàries, lloguers i personal de gestió.
El model holandès de foment de l’evasió fiscal es recolza en una xarxa de tractats de doble imposició, que limita la tributació de dividends, interessos i cànons de propietat intel·lectual. Això es complementa amb acords fiscals secrets amb les grans companyies que rebaixen la tributació al mínim i amb estructures destinades a rebaixar artificialment les xifres de beneficis, com la Caixa de Patents i el Sandvitx Holandès. Aquests mecanismes eleven artificialment els preus dels productes, serveis i royalties que paguen i cobren les diferents empreses d’un mateix grup per rebaixar el benefici sotmès a tributació. El model holandès funciona gràcies a la seva pertinença a la UE, ja que la Directiva sobre Interessos i Cànons del 2003 va abolir la tributació dels pagaments entre diferents empreses d’un mateix grup en diferents estats. Els dividends, interessos i cànons que flueixen anualment a través de les 15.000 societats pantalla existents a Holanda ascendeixen a 200.000 milions, segons un estudi governamental.
Fons fantasmes
Holanda és el país que més s’utilitza a nivell mundial per canalitzar fons amb procedència i destinació a paradisos fiscals. Holanda concentra el 23% del total de les inversions corporatives mundials vinculades als paradisos fiscals, segons revela l’informe Descobrint els centres financers offshore, elaborat per la Universitat d’Amsterdam, que va analitzar l’activitat d’uns 98 milions de companyies. Els moviments de capital fantasma dins de les grans companyies per evitar pagar impostos ascendeixen a 13,7 bilions d’euros anuals i representen prop del 40% de les inversions directes estrangeres a nivell mundial, segons precisa l’informe L’auge de les inversions fantasmes del Fons Monetari Internacional (FMI). Al voltant de la meitat d’aquests fons fantasmes es canalitzen a través d’Holanda i Luxemburg.
