La quarta edat

Per respecte a la nostra gent gran, un bon dia vam inventar allò de la ‘tercera edat’, però no ens vam atrevir amb la ‘quarta’. La tercera són aquells jubilats que juguen a petanca o al parxís, s’apunten a viatges i excursions de l’Imserso i malcrien els seus nets i netes. La quarta són aquells perfectes avis que, cuidats pels seus fills, els seus nets, pel personal de la residència o per ningú consumeixen els seus dies –com cantava Jacques Brel– anant del llit a la finestra, després del llit al sofà i, finalment, del llit al llit, jugant a recordar amb la mirada caiguda i sentint-se culpables del seu ara els que van ser de nens.

En les guerres, l’heroïcitat no recau sobre els qui van estar al comandament de tal o tal altre batalló o van bombardejar tal o tal altre objectiu: els autèntics herois i heroïnes són els milers i milions de persones que, buscant la pau, només van trobar gana, misèria, mort i oblit.

Enciclopèdies humanes

Fent una ullada al nostre diari, no he tingut la impressió que els seus obituaris hagin crescut proporcionalment al gran augment de morts registrades al llarg de l’últim mes en Catalunya, la meitat de les quals en el que abans anomenàvem ‘asils’ i ara, eufemísticament, ‘residències de gent gran’.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En temps de guerra, el primordial és protegir la població civil, la que no disposa d’armes per defensar-se. ¡Déu meu! ¿Per què cap alta autoritat sanitària ni política va pensar des del minut menys zero a salvar les nostres enciclopèdies humanes, traient-les dels seus nius d’infecció i separant-les abans d’encomanar-se els uns als altres? En cas d’haver sigut així, potser els sanitaris i sanitàries no haurien hagut d’escollir, a falta d’ucis i altres recursos, entre ensurt o mort.

Els mitjans de comunicació ens ofereixen diàriament el nombre de defuncions, però no en tinc prou: vull saber les seves cares, edats, noms i cognoms per imaginar la gran novel·la amagada darrere de cada persona; moltes d’elles van haver de néixer o créixer entre bombes i se n’han anat soles, bombardejades per les malapteses governamentals en matèria de vida humana. Descansin en pau.