Confusió
El que no sabem
El dubte és un exercici de responsabilitat i la seva absència, un disbarat
zentauroepp53171619 opini n leonard beard 19 04 2020200419193541
No sabem encara quant s’allargarà el confinament ni si el registre de contagis per coronavirus s’acosta a la realitat. No sabem el nombre exacte de morts perquè ni dins ni fora d’Espanya es comptabilitzen les morts de la mateixa manera. Només a Catalunya, per exemple, les defuncions han assolit les 8.067 morts després d’incorporar-se les dades aportades per les funeràries. A la Xina, epicentre del virus, oficialment han perdut la vida 4.600 persones malgrat superar els 1.300 milions d’habitants. Les xifres no són ara una font de certeses.
La ciència no pot afirmar amb seguretat si aquells que superen la malaltia adquireixen immunitat i quina memòria tindran aquests anticossos. Tampoc si amb l’hivern sorgiran nous brots o si més endavant apareixeran altres ‘covids’. A l’espera d’una vacuna, metges i epidemiòlegs estudien la possibilitat de dispensar un carnet a qui hagi vençut el virus. Qüestió difícil és determinar si la por d’infectar-se és superior al de renunciar a la intimitat.
En el camp polític, ignorem els escenaris que s’obriran després de l’estiu. És aviat per saber l’impacte que el virus pot tenir en la carrera per la reelecció de Trump, en un país líder en contagis i amb un mercat laboral en caiguda lliure. Al Vell Continent encara és aviat per comprovar la profunditat de l’empremta de l’euroescepticisme. La Unió ha superat un primer bloqueig però haurà de construir una estratègia més enllà de l’emergència. Mentrestant, l’FMI pronostica que l’economia global viurà la seva pitjor recessió des de la Gran Depressió, i caldrà veure si és possible una cooperació internacional davant la pandèmia.
A Espanya, es desconeix l’efectivitat de les mesures econòmiques preses d’urgència per l’executiu de Pedro Sánchez amb un sistema públic cada vegada més sobrecarregat. No sabem la repercussió política de les veus queixoses d’algunes autonomies per sentir-se més espectadores que partícips ni l’impacte de les seves crítiques sobre uns eventuals acords de reconstrucció. El PP de Casado defuig un pacte que impliqui socialitzar els errors que atribueix a Sánchez, tot i que està disposat a debatre-ho a l’arena del Congrés.
Les incògnites sobrevolen també la política catalana, fins no fa gaire més pendent d’un avançament electoral. Hi ha tan poques certeses en aquesta crisi que sorprèn la rotunditat d’algunes afirmacions. Si Catalunya fos independent ho hauria fet millor, opina Joan Canadell, president de la Cambra de Comerç de Barcelona. Oriol Junqueras també s’expressa sense titubejos: l’Estat espanyol no serveix per a la ciutadania catalana perquè és «desesperadament ineficient» i no gestiona amb l’objectiu de fer front a la crisi sanitària sinó des de la propaganda i la bandera.
La complexitat de l’actual situació és un camp abonat per a la confusió. És possible conjugar les mateixes conviccions amb la certesa que les respostes no sempre estan a l’abast de metges, científics ni polítics des del començament d’una crisi. La filòsofa Victòria Camps escriu que el dubte és un exercici de reflexió necessari però també una eina de responsabilitat. La seva absència és un disbarat.
