Confirmat: no serem millors

Confirmat. Per si quedava alguna esperança, ja és oficial. La pandèmia de coronavirus no ens ha fet millors persones. Superat ja folgadament el primer mes de confinament a Espanya, l’efervescència infantiloide de les primeres setmanes (amb deliris culinaris, musicals o vigorèxics) s’ha anat diluint i s’ha anat destapant la nostra autèntica identitat. Una ombra d’amargor ha anat cobrint a poc a poc els caps d’individus, famílies i institucions i ha imposat l’única certesa possible. No en sortirem millors. Som el que som i hi ha qui s’entossudeix a demostrar-ho tossudament.

Els primers a evidenciar aquesta inexorable llei de Murphy han sigut els governs. D’aquí i de més enllà. El penúltim exemple, la brillantíssima exhibició de sentit comú, coordinació entre departaments i atenció al criteri científic de l’Executiu de Pedro Sánchez a compte de l’‘alliberament’ dels nens. El Govern de Quim Torra no s’ha quedat enrere amb el seu ball d’experts, estratègies (al final no sembla que faci gaire cas al ‘seu’ Oriol Mitjà) i andanades contra les decisions de Sánchez. Més enllà de l’Atlàntic, l’infal·lible Donald Trump ha esperat el coronavirus per completar els seus somnis. Al final, el Covid-19 li ha ofert el mur contra la immigració que tant anhelava.

Aquest oportunisme digne dels millors voltors s’ha vist també en certs empresaris, que han aprofitat per especular amb llocs de treball, salaris i preus. Molts d’ells, aclamats amb els seus palmers neoliberals, han clamat contra la renda mínima per a aquells que han quedat apartats per la crisi. Argumenten que serà una fàbrica de ganduls subvencionats.

Notícies relacionades

Gir de guió: els nens podran passejar

Twitter era una cerveseria de Múnic

I, més enllà de les empreses i governs, les persones. Els individus. Més violència masclista, més abusos impunes a l’empara del confinament, més estafes, més notícies falses, més egoisme  amb excursions temeràries a la ‘caseta’ ...

Ho sé. També hem vist solidaris, professionals sanitaris, investigadors i molts d’altres que han donat el millor de si. Però, ¿potser no estan sempre allà?