IDEES
Grace Kelly, al Mercadona
Una cosa és espiar amics, coneguts o desconeguts que ja venien en format quadrat quan els vam descobrir; i una altra, enfrontar-se a la versió realista, d'estar per casa, de rostres que associem a l'irreal, al fabulós, al sublim
laura-dern
Tinc poca resistència a les imatges d’actors i actrius confinats. Quan va començar aquesta crisi no ho entenia. No entenia per què m’havia generat tant rebuig el viral de Gal Gadot cantant ‘Imagine’ amb els seus amics. Ni per què m’havia semblat de mal gust que Jessica Chastain pugés a Instagram, quan va començar tot això, una sessió de fotos en les quals apareixia supersexi al llit i a la banyera. L’incòmode no eren les fotos, sinó la frase que les acompanyava: «¿Estic fent bé la quarantena a casa?». Ni per què m’havia generat rebuig un vídeo tan inofensiu (i entranyable) com el de Laura Dern i la seva mare, l’actriu Diane Ladd, felicitant l’aniversari a Reese Witherspoon amb una coreografia aquàtica a la piscina de casa seva.
Primer vaig pensar que era un rebuig inconscient dels confinaments privilegiats. Però després vaig veure que no. El que se’m feia estrany era veure les meves actrius favorites com les més comunes de les mortals: sense maquillar, fent vida a casa, menjant pels descosits (Naomi Watts davant un red velvet gegant), ¡fins i tot equivocant-se! No qüestiono que es mostrin en xandall, cuinant, fent exercici o cruspint. Només faltaria. Però intento entendre per què em xoquen tant aquestes imatges. Les xarxes socials ens han fet immunes a la intimitat. No se’ns fa estrany ni entrar en cases alienes ni seguir les vacances d’altres. Però una cosa és espiar amics, coneguts o desconeguts que ja venien en format quadrat quan els vam descobrir, i una altra, enfrontar-se a la versió realista, d'estar per casa, de rostres que associem a personatges irreals, sublims i, fins i tot, eterns.
Avui és Sant Jordi i, buscant una imatge per pujar a xarxes, m’he quedat embadalida amb les fotos de Marilyn Monroe, Deborah Kerr o Anne Bancroft llegint. Estan fent una cosa quotidiana, però mantenen el seu halo d’estrelles; no són lluny de la seva imatge en pantalla. En aquestes fotos s’intueixen els seus personatges de ficció. En aquests vídeos i fotos de famosos confinats, no. Hi ha una dissociació total entre persona i estrella. Per això, per a mi, són tan estranys. És com si em creués amb Grace Kelly al Mercadona.
