La ferida de Catalunya

El gener del 2018, es va constituir l’actual Parlament de Catalunya. Roger Torrent, flamant president de la Cambra, va mostrar en el seu discurs la voluntat de «contribuir a cosir la societat catalana». Sense renunciar a la independència, va parlar de la «cohesió que s’ha de consolidar en els elements comuns que ens garanteixin la convivència». El seu discurs va ser esperançador. Quedava el dubte, ¿quants dels seus companys de viatge creien en el fil i l’agulla?

El coronavirus ha deixat clar que alguns prefereixen utilitzar només l’agulla. I si poden clavar-la amb acarnissament, millor. Al vergonyós tuit de Clara Ponsatí, «De Madrid al cel», en els primers dies de la pandèmia, es va anar sumant la legió de la mort. Encapçalada pel president Torra, seguit de la portaveu del Govern, Meritxell Budó, i ratificat per la diputada de JxCat al Congrés Laura Borràs. La idea és clara: si Catalunya fos independent hauria patit menys morts. Madrid ens mata.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, ho ha expressat amb total claredat: «Espanya és atur i mort. Catalunya, vida i futur». Alguns independentistes han lamentat la cruesa del comentari. No posem el crit al cel, Canadell ha expressat de manera diàfana l’argumentari de JxCat per a aquesta pandèmia. Sens dubte, la idea ha calat, i és pur salfumant. Per començar, manca de qualsevol fonament. El Govern ha comès errors de gestió dramàtics, pensem en els geriàtrics, i el col·lapse s’ha evitat gràcies a la capacitat de reacció dels hospitals i la seva voluntat de coordinar-se en xarxa. L’argument de la mort no només és «nefast», com ha expressat Rufián, sinó que té un poder destructiu de difícil predicció.

Torrent ha afirmat que «l’últim que demana aquesta crisi és que fem plantejaments nacionalistes». De nou, el fil i l’agulla. Cert independentisme treballa per ampliar la base social. Un altre, s’enfonsa en el reduccionisme. Un essencialisme proper al fanatisme que només burxa en la ferida de Catalunya.