Calígula torna a cavalcar

«¡Quin artista mor amb mi!». L’emperador Neró, declarat enemic de Roma pel Senat, va pronunciar el seu epitafi després de fer-se apunyalar pel seu secretari Epafrodit per no ser pres pels soldats, segons l’historiador romà Dió Cassi. Deixava darrere seu un regnat de terror (54-68 dC) i un reguitzell d’assassinats, entre els quals els de la seva mare, Agripina, i les seves dues primeres dones, Octàvia i Popea. No està verificat, no obstant, que Neró s’entretingués amb la lira mentre Roma cremava.

Dues dècades abans (37-41 dC), Calígula ja havia deixat la seva empremta de crueltat al tron. Crueltat, extravagància, tirania i demència, segons els historiadors coetanis Filó d’Alexandria i Sèneca el Jove, l’objectivitat dels quals està avui en dubte. Calígula va ser el primer emperador romà que es va proclamar déu i va voler nomenar cònsol el seu cavall abans de ser assassinat en una de les moltes conspiracions ordides en contra seu.

La ineptitud i la crueltat en el comandament imperial no era exclusiva de Roma. Ferran VII és el cim de la iniquitat, el deshonor i la inutilitat a la Corona espanyola. Van començar dient-li El desitjat i, després de trair primer el seu pare, Carles IV, i després de forma repetida i astuta els liberals, a qui va perseguir amb ferocitat, va passar a la història com El rei traïdor.

Curandero entabanador

Notícies relacionades

Fins que siguem vells

Els homes ‘cagats’ davant les denúncies

La falta d’escrúpols tampoc és privativa dels imperis pretèrits. El tron d’Occident l’ocupa avui un emperador indescriptible. Després de presumir d’«agafar les dones pel cony, causar la fugida avergonyida de mitja Casa Blanca, jugar a la guerra militar amb l’Iran i a la comercial amb la Xina, ara infarta la comunitat científica al proposar, com un curandero entabanador, injeccions de desinfectant i llum contra el coronavirus.

Si Trump no fos el president dels EUA, seria per enriure-se’n. Però sent-ho, només és possible la vergonya aliena i també la pròpia: no va arribar al poder per la força, sinó pels vots.