El procés groenlandès

Poc abans del llarg tancament, RBA va publicar ‘Siete tumbas, un invierno’, un ‘thriller’ de l’escriptor afincat a Dinamarca Christoffer Petersen i ambientat a Groenlàndia que, a més de la trama policial, aporta al lector català una visió especular de coses que succeeixen per aquí en els vessants social i polític. Gràcies al senyor Petersen, descobrim que a Groenlàndia també disfruten d’una espècie de procés basat en l’odi al veí i el menyspreu del seu idioma, que és també la llengua materna d’una gran part dels 56.000 habitants d’aquesta enorme illa que Donald Trump tenia en la seva llista de la compra fins que des de la metròpolis, Copenhaguen, li van recordar que Groenlàndia era una comunitat autònoma danesa i no estava en venda (cosa que no treu que els separatistes locals es passin la vida flirtejant amb potències estrangeres per fer la guitza als seus opressors, que els subministren, per cert, les tres quartes parts dels seus ingressos).

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

‘Siete tumbas, un invierno’ gira entorn de l’assassinat de la filla adolescent de la primera ministra socialdemòcrata de Groenlàndia (capital, Nuuk, 15.000 habitants). Les sospites recauen sobre un polític separatista i populista, valgui la redundància, Malik Uutaaq, que recorda molt algun dels nostres pares de la pàtria: sense idea d’economia ni de com organitzar una societat, el bo de Malik centra la seva campanya en la llengua, dividint el país (¿us sona?) entre els bons ciutadans que parlen groenlandès i els traïdors que utilitzen la llengua de l’opressor. El seu cap de gabinet, Arnii Ariki, un altre subjecte que ens remet a espècimens locals, és un danès convers que parla un groenlandès lamentable, viu per ascendir socialment i guarda al seu cap un secret que li podria costar molt car: no només li van les jovenetes, sinó que adora especialment les xarnegues locals, de barrejada sang danesa i groenlandesa, perquè tenen la pell més clara que les noies de la Groenlàndia pota negra.

‘Siete tumbas, un invierno’ és un ‘thriller’ més que correcte amb un component social que als catalans ens interpel·la en certa manera i ens demostra que, com diu el refrany, a tot arreu hi ha fang quan plou.