Més corresponsabilitat i menys partidisme

Després de la proclamació governamental de l’estat d’alarma, el Congrés ha renovat la seva durada tres vegades amb recolzaments diversos i un creixement sostingut de crítiques a la gestió de la pandèmia per part del Govern espanyol. Han passat set setmanes des de l’inici del confinament i ara s’entreveu la fase de sortida de manera gradual i per territoris.

És evident que l’actuació dels governs, central, autonòmics i locals, davant un virus desconegut, molt agressiu i mortal a més d’inesperat i sense cap previsió, és susceptible d’errors i, lògicament, de crítiques assenyades, però també ho hauria de ser de suggeriments i propostes viables a tot el país.

El seguiment de la realitat mitjançant els mitjans de comunicació demostra que l’actitud dels partits polítics, dels seus representants, dels presidents autonòmics, de les organitzacions empresarials i dels propietaris d’aquests mitjans, en la seva immensa majoria, no només no respon a la corresponsabilitat demanada pel president del Govern espanyol –i exigida per la gravetat de la Covid-19–, sinó que sovint cau en la demagògia partidista, en les tàctiques electorals autonòmiques i en les independentistes, en els interessos econòmics sectorials i en les tendències ideològiques dels propietaris dels mitjans, públics o privats.

Si el confinament i les primeres prolongacions de l’estat d’alarma via parlamentària van disfrutar d’una gran unanimitat, ara que faran falta un o dos períodes de 15 dies per mirar de garantir a tot Espanya que no hi hagi una recaiguda i, consegüentment, un nou confinament amb les conseqüències negatives personals, socials i econòmiques, hi ha indicis més que preocupants de falta de corresponsabilitat per part de la majoria de partits. En efecte, el PP insinua des de fa dies que no pensa continuar avalant la gestió de Pedro Sánchez; el PNB comença a anteposar els seus interessos electorals a la seva habitual posició conciliadora; ERC està més preocupada pel seu futur a Catalunya i per la preeminència respecte a JxCat que pel que pugui passar al Govern de l’Estat i al conjunt de la ciutadania; Cs es mou d’una manera poc previsible, ja que ha passat d’alinear-se amb la dreta a oferir pactes als socialistes, però no aclareix si votarà a favor o no del nou període d’alarma; Bildu també sembla que vol marcar distàncies i tenir els ulls posats en les eleccions basques; de Vox no s’ha de parlar, i de la resta de forces, amb petita representació, no hi ha massa informació detallada sobre això.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Per a la immensa majoria de la ciutadania resulten incomprensibles aquests posicionaments i aquesta insensibilitat davant les xifres de persones contagiades, de persones mortes i de deficiències, encara, de mitjans per fer front a l’epidèmia. El pacte, l’acord, el treball conjunt de tots són l’opció de més del 90%. El recolzament de l’oposició portuguesa de dretes al Govern d’esquerres de Portugal genera il·lusió i enveja. ¿Tan difícil és emular-lo o fins i tot millorar-lo?

Que quedi clar, la prioritat són les vides humanes i, sense més pèrdues personals, la salvaguarda de l’economia i dels llocs de treball. Ja arribarà l’hora dels retrets pels errors i comportaments ineficaços. Ara s’ha d’anar junts i assumir les dificultats i els riscos de manera corresponsable deixant de banda la demagògia i el partidisme. La situació continua sent molt greu. Ens juguem la vida i el benestar futur. Que ningú ho oblidi.