Aquesta crisi sí que és diferent

Aquests dies record el llibre ‘Esta vez es diferente. Ocho siglos de necedad financiera’ (Fondo de Cultura Económica, 2011) del professor de Harvard i antic economista en cap del Fons Monetari Internacional (FMI), Kenneth Rogoff i l’economista Carmen Reinhart. Al marge de les polèmiques sobre els errors en els càlculs que van realitzar els autors, inspiradors de les polítiques d’austeritat que es van imposar a Europa després de la crisi del 2008, és oportú recordar el títol.

Cada crisi, mentre es viu, es veu diferent (això se sol dir. I és que sempre hi sol haver una variable que ho desencadena tot: des d’una bombolla immobiliària a un boom irracional de l’endeutament). La crisi del coronavirus sembla que podria complir amb el títol del llibre.   

Però ¿hi ha hagut alguna altra aturada abrupta de l’activitat diferent d’una guerra al llarg dels últims anys? Escorcollant en les pitjors crisis dels últims dos segles i mig, no hi trobo comparació. Potser hauria de rebobinar fins al segle XIV, amb la pesta, salvant les distàncies socials, econòmiques i polítiques. 

Ni la crisi creditícia de 1772, ni la Gran Depressió de 1929, ni el xoc petrolier de 1973, ni la crisi asiàtica de 1997 ni la financera del 2008, els efectes del qual encara arrosseguem, són equiparables a aquesta emergència sanitària que ha obligat a hibernar tota l’economia. I les conseqüències seran, segurament, de les pitjors, sinó les pitjors, en gairebé 250 anys.

Estem davant d’una crisi d’oferta: els negocis s’han tancat tots de cop i tornaran lentament a posar-se en marxa, com indica el full de ruta traçat pel Govern en el seu pla per arribar a la «nova normalitat». Pot ser que l’aturada desemboqui en una altra crisi, aquesta vegada de demanda, a causa de l’atur i a la ressaca que viuran les persones i famílies que, a més de tenir menys ingressos ja sigui per acomiadaments, ertos o cessaments d’activitat, difícilment actuaran com ho feien abans, almenys durant un temps. I la durada de la paràlisi serà un element essencial. Com més temps, més mal. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Amb les dades agregades ho reconeix l’actualització del programa d’estabilitat que ha remès el Govern a Brussel·les. I també l’enquesta de població activa (EPA) o el creixement del primer trimestre, que es va esfondrar a cotes sense precedents; i que recullen els efectes d’una crisi que va afectar només 15 dels 90 dies del trimestre. No s’ha de ser un geni per intuir el que s’acosta.  

Seria un error catastròfic combatre aquesta crisi amb la receptes tradicionals com les retallades o les pujades d’impostos. Protagonisme públic, receptes innovadores i, sobretot, més Europa. Potser així aquesta crisi no serà diferent.