Noves 'manis'

Tinc constància d'almenys dues manifestacions de la nova era. Una, a Israel, per protestar contra el Govern. Una altra, a Atenes, el Dia del Treball. Totes dues responen a uns paràmetres que, durant un temps, sembla que seran les regles de les concentracions reivindicatives. Els manifestants exhibeixen pancartes i expressen les queixes o criden les consignes separats per la distància de seguretat. No es toquen, no s’agrupen. Són individus que han decidit ser una massa, però no ho aconsegueixen. La massa és possible, la gernació és clara, quan hi ha multitud. I això només s’aconsegueix si la superfície desapareix sota l’empenta col·lectiva que ocupa l’espai i el converteix en un ens amb vida pròpia.

En aquestes noves concentracions, els manifestants semblen parcel·les d’una urbanització, peces repartides estratègicament en un tauler d’escacs, i no pas fragments d’un puzle que, a poc a poc, va confegint l’escenari. I els crits o les consignes no són sinó interpretacions solistes i no pas proclames o himnes cantats per un cor unànime. En aquestes condicions, serà curiós veure de com es planteja el proper 11 de Setembre. Hi deu haver un comitè que ja ho està pensant.